Continuació T-7 Alternatives en educació com a resposta al canvi social

PEDAGOGIA NARRATIVA

D’homer a Tolstoi: Kieran Egan.

Professor de ciències i educació. A introduït en el món de lesciències les narraciones à Tesis.

Defensa a Platon.

Tres velles idees: socialització (Homer), veritat (Platon), naturalisme (Rousseau) i una nova, recapitulació (Vigotski).

Egan contrasta la visió socialitzadora de la narrativa d’homer.

Socialització positiva de Durkheim.

La comprensió al llarga de la vida havia de ser:

-         Mítica: la propia del nen, ja no és tan sensorial. (Ex: el que diu el pare ho creu)

-         Romàntica: Adolescent. Es somia que el món pot ser perfecte. Comprèn el món romànticament. (Ex: el que diu la tele ho creu)

-         Filosòfica: Adults, ja entren en un pensament més filosòfic. Ex: eleccions a la  vida).

-         Irònica i somàtica: Adults avançats. (Ex: Simpsons ironia i acidesa)

Actualment hi ha molta superficialitat en el coneixement, no és el mateix informació que coneixement.

Introdueix l’educació imaginativa.

LA CIUTAT EDUCADORA : EDGAR FAURE I UNESCO

Aprendre aà ètre/ Learning to be/ Aprendre a ser (1973)

Revisió molt mesurada del passat de l’educació a escala terra.

Les noves necessitats de la societat, ciència i tecnologia.

Televisó, telecomunicacions, ordinador, analisi de sistemes (1973)

Humanisme científic i cmpromís social.

Cap a la ciutat educativa.

Va ser un recapitulació de la renovació pedagògica de l’escola activa i una prospectiva de l’escola de la societat telecomunicativa (Hi ha les claus en aquest llibre de tots els problemes que no s’han sapigut solucionar).

à Moviment de ciutats educadores.

Barcelona (Espanya 1990-2010 Guadalajara, Mexico)

Ciutats Educadores es va iniciar com a moviment l'any 1990 amb motiu del I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, celebrat a Barcelona, quan un grup de ciutats representades pels seus governs locals va plantejar l'objectiu comú de treballar conjuntament en projectes i activitats per millorar la qualitat de vida dels habitants, a partir de la seva implicació activa en l'ús i l'evolució de la pròpia ciutat d'acord amb la Carta aprovada de Ciutats Educadores. Posteriorment, el 1994 aquest moviment es formalitza com a Associació Internacional en el III Congrés celebrat a Bolonya.

Objectius

·        Promoure l'acompliment dels principis de la Carta de Ciutats Educadores.

·        Impulsar col·laboracions i accions concretes entre les ciutats.

·        Participar i cooperar activament en projectes i intercanvis d'experiències a grups i institucions amb interessos comuns.

·        Aprofundir en el discurs de Ciutats Educadores i promoure les seves concrecions directes.

·        Influir en el procés de presa de decisions dels governs i de les institucions internacionals en qüestions d'interès per a les Ciutats Educadores.

·        Dialogar i col·laborar amb diferents organismes nacionals i internacionals.

Avantatges.

·        Formar part activa d'un conjunt de ciutats amb una filosofia comuna que permet formular projectes conjunts en base als principis de la Carta de Ciutats Educadores. 

·        Mostrar la ciutat, els seus programes, experiències i altres aportacions a través del Banc Internacional de Documents (BIDCE) i d'altres mitjans de comunicació.

·        Connectar amb altres ciutats.

·        Formar part de l'Assemblea General i contribuir al desenvolupament i funcionament de l'Associació.

·        Elegir i ser elegida per als llocs de representació i altres responsabilitats.

·        Participar en els Congressos Internacionals i optar a la seva organització.

·        Formar part de les xarxes territorials i temàtiques.

·        Tenir accés a la informació de programes, iniciatives i, en el seu cas, recursos derivats d'organismes internacionals: UNESCO, Unió Europea, OEI, Mercosur...

·        Disposar d'una pàgina web pròpia en el portal de l'AICE.

Les ciutats amb representació al I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, celebrat a Barcelona l'any 1990, van recollir a la Carta inicial els principis bàsics per a l'impuls educatiu de la ciutat. Partien del convenciment que el desenvolupament dels seus habitants no es pot deixar a l'atzar. La Carta es va revisar al III Congrés Internacional (Bologna, 1994) i al VIII Congrés (Gènova, 2004), per adaptar els seus plantejaments als nous reptes i necessitats socials.

Aquesta Carta es fonamenta en la Declaració Universal de Drets Humans (1948), en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (1966), en la Convenció sobre els Drets de la Infància (1989), en la Declaració Mundial sobre Educació per a Tothom (1990) i en la Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural (2001).