T-8 Pensament contemporani: Paradigmes o models científics, corrents filosòfics.

“Hoy estamos en la época post moderna. Esto provoca una dificultad para hacer escuela ya que cualquier cosa vale, cualquier cosa es arte. Estamos en una epoca de mucha superficialidad.

PARADIGMES O MODELS CIENTÍFICS

Aristotil va introduir una sitemaització del coneixement. Apareix la ciència positiva (practicada) amb el renaixement en el sentit empiric i experimental.

- Racional- positivista, orientat als resultats. Ex: medicina.

Plató es dedicava més a les idees, Aristoteles observa la natura, ciència que observa els fenòmens de la natura.

És aquell que serveix per observar i comprovar físicament i experimentalment, dóna lloc a aquesta ciència racional-positivista. “Jo estic aquí com a subjecte, la realitat es objectiva.”

- Hermeneutic interpretatiu. Ciència que excruta llegint textos antics, els compara. Model que pensa que no hi ha suficient amb la ciència  objectiva, “sóc conscient que formo part de la realitat”. Es pot analitzar però no és suficient le mètode positivista.

És interpretatiu perquè la realitat és subjectiva i no és fàcil separar subjecte i objecte.

- Model socio-crític, orientat al canvi social. Encara hi han plantejaments positivistes, sobretot a la filosofia, (grup de sociòlegs que diuen que una cosa es comptar dades i una altra interpretar-ho, i fan un plantejament d’anàlisi social-crítica de com s’ha d’analitzar la societat.

- Model emergent o experiencial transconscient com a projecte existencial. Apareix un nou paradigma, per això es emergent.

Ja no és positivista del canvi social, ja forma part de l’experència pròpia, lexperiència vital. Un te la experiència de si mateix amb la integració a la societat, forma part de la seva experiència amb anàlisi, tenint en compte la seva visió, i se’n adona que no existeix ell mateix. Té en compte l’espiritualitat i l’aspecte religiós.

CORRENTS FILOSOFICS

De la Modernitat (solidesa) a la Postmodernitat (líquida). Són filosofies  que engloben de forma dominant la nostra época.

Es vasa en la raó, la Postmodernita és millor que la Modernitat.

Robespier va abusar.

Modernitat: els nens havien de saber esperar, tenien que aprendre a ser pacients. La raó, fa un abús de l’autoritat/científic. Fonamentació (societat sòlida).

Postmodernitat: controla la modernitat. Tot ha de ser immediat. Té l’abús de la modernitat, domina el nostre moment.

Il·lustració i modernitat han anat històricament lligades. Els il·lustrats del segle XVIII, apel·lant a la raó i a la crítica, han encès les llums que han fet progressar el món. I la Revolució francesa, amb el seu crit de “Llibertat, igualtat i fraternitat” i amb l’aspiració d’universalitat, ha esta un dels fruits d’aquest moviment.

Però què ha passat amb els ideals de la modernitat? A grans trets, la fraternitat ha quedat diluïda; la llibertat, esdevinguda només individual, s’ha oposat o ha anat en contra de la igualtat. I la raó, factor de progrés i de llums, s’ha qüestionat, considerant que ha esdevingut parcial, només racionalitat tècnica. Què fer davant d’aquesta situació? Dos camins s’han obert: el primer, repensar la modernitat, sense abdicar dels seus ideals; el segon, la postmodernitat, devaluant els atributs de la raó.

Repensar la modernitat implica reconèixer que aquesta ha edificat un món injust. El segle XX, en paraules de Hannah Arendt, és “el més cruel de la història”. Però l’il·lustrat Kant ja havia advertit en contra de la raó que no estableix com a prioritari millorar la vida de les persones. «Va haver-hi un temps en què jo considerava que únicament la recerca de la veritat constituïa la glòria de la humanitat, i menystenia l’home ordinari que no sabia res. Rousseau m’emmenà al camí recte: vaig aprendre a conèixer la recta naturalesa humana; i ara em consideraria més inútil que el treballador ordinari si no cregués que la meva filosofia pot ajudar als homes a establir els seus drets.

Si les llums, amb la racionalitat que comporten, no aconsegueixen millorar la vida dels humans, aleshores les llums tenen pendent la tasca que les va inspirar.

La crítica de Nietzsche a la modernitat, obrí el camí a la reacció postmoderna. Els postmoderns, oblidant o no considerant prou el molt que ha contribuït la modernitat en la reducció de sofriment i penúries, tendeixen a renunciar als seus ideals, a menystenir els seus grans relats, a abandonar les seves aspiracions d’universalitat, a abdicar de la utopia de construir un món millor. S’aposta, com alternativa, per una raó feble, per relats locals, per interessos particulars, per ètiques de situacions concretes.

Neoliberalisme: Creat al s. XIX, es centra en la cuestió econòmica lligada a un siseta econoòmic, el capitalisme.

El neoliberalisme es refereix a la filosofia política-econòmica que propugna la mínima intervenció d'organismes estatals sobre l'economia i la política. Així el paper de l'estat es redueix a garantir les llibertats individuals. Es focalitza en els mètodes de lliure mercat, en la disminució de les restriccions a les operacions de les empreses, i en l'establiment dels drets de propietat. Quant a les polítiques internacionals, el neoliberalisme a les relacions internacionals proposa l'obertura comercial per qualsevol mètode possible; l'obertura comercial es refereix a la creació de tractats de lliure comerç i la divisió internacional del treball, cap a una integració econòmica.

El neoliberalisme ha estat una corrent de pensament econòmic i polític predominant en les polítiques implementades des de començaments de la dècada de 1970, consolidades durant els anys 80 i 90 del segle XX i encara plenament vigents avui en dia. El neoliberalisme refusa la possibilitat d'una intervenció positiva de l'estat en l'economia (que pugui complementar la iniciativa privada), centrant el paper d'aconseguir el progrés econòmic i fins i tot, en casos extrems, la justícia social en el foment del lliure-mercat i la reducció de les restriccions a les decisions de les empreses. Els seus defensors afirmen que els guanys nets obtinguts mitjançant l'intercanvi en el lliure-mercat capitalista superen els costos en tots els casos.

Utilitarisme: Filosofia que defensa que s’ha de fer el que convé i benefici a la majoria, consitència bàsica.

L'utilitarisme és un marc teòric per a la moralitat, basat en la maximització de la utilitat per a la societat o la humanitat. La moralitat de qualsevol acció o llei ve donada per la seva utilitat per a la societat.

De vegades, es resumeix l'utilitarisme a partir del principi d'utilitat com a "el màxim benestar per al màxim nombre de persones".

En la vida quotidiana l’utilitarisme i el seu germà americà, el pragmatisme, tenen mala fama perquè sembla que aplicar una actitud calculadora en tots els àmbits de la vida equival a disminuir ‘la poesia de la vida’ i a proposar una existència regida per consideracions molt elementals. L’utilitarisme ha estat atacat per reduccionista, reformista, calculador, escèptic, relativista, irònic, contradictori i mancat de sensibilitat col·lectiva. I sovint els utilitaristes, defensant que en realitat els actes humans s’expliquen per el pur interès –i en definitiva per la por– no han ajudat gens a desfer els malentesos.

L’utilitarisme pressuposa que l’interès i la utilitat són els mecanismes mentals que mouen d’una manera més o menys conscient i confessada, les accions dels humans A més va ser la primera filosofia moderna a elaborar una crítica del llenguatge, denunciant la manipulació dels sentiments que sovint es dóna sota l’ús de grans paraules, tan retòriques com efectivament buides. Però si una filosofia s’ha volgut fonamentar en un principi objectivable i universal i ha exigit que l’acció humana –i amb ella primordialment l’acció pública i política– es basi en criteris mesurables predicant un escepticisme generalitzat davant tota abstracció, aquesta és l’utilitarisme.

Objectius:

• Conèixer les propostes més significatives del corrent utilitarista i del pragmatisme, especialment en l’àmbit epistemològic i en la filosofia moral
• Relacionar l’utilitarisme amb el seu context històric i cultural i, particularment, amb el liberalisme.
• Valorar l’aportació de l’utilitarisme a la democràcia avançada.
•  Aplicar algunes propostes de l’utilitarisme a la via quotidiana.

Ecologia: la filosofia ecològica de reduir i reciclar és necessària.

La importància actual de l'ecologia és la conservació del planeta tal com ho hem conegut, ja que sembla ser que la gent que viu en les societats industrials ha perdut de vista la possibilitat de gaudir de la naturalesa. 

Sostenibilitat: Concepte econòmic, social i ecològic complex entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient. Pretén ser una manera d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present al mateix temps que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament. La sostenibilitat afecta a tots els nivells organitzatius, des del barri fins al planeta sencer. És sovint una qüestió controvertida. Va ser un dels eixos del Fòrum Universal de les Cultures, Barcelona-2004.

Dit més senzillament, sostenibilitat és proveir el millor per les persones i el medi ambient ara i en el futur indefinidament. Segons l'Informe Brundtland de 1987, la sostenibilitat és "Satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures."

El terme original va ser "desenvolupament sostenible," adoptat pel programa de l'Agenda 21 de les Nacions Unides. Ara hi ha gent que considera que "desenvolupament sostenible" és un terme més general ja que implica desenvolupament constant, i insisteixen que hauria d'estar reservat només per activitats de desenvolupament. "Sosteniblitat" aleshores, es fa servir avui en dia per parlar de qualsevol activitat humana.

Comunitarisme: el comunitarisme apunta a que el model familiar és molt divers. La familia nuclear no és bologic, és cultural.

El comunitarisme com a filosofia apareix a la fi del segle XX en oposició a determinats aspectes de l'individualisme i en defensa de fenòmens com la societat civil. No és necessàriament hostil al liberalisme, no obstant això, centra el seu interès en les comunitats i societats i no en l'individu. Els comunitaristes creuen que a la comunitat no se li dóna la suficient importància en les teories liberals de la justícia. La qüestió sobre què és prioritari (l'individu o la comunitat) és essencial per a analitzar la major part dels problemes ètics del nostre temps: sistema sanitari, avortament, multiculturalisme, llibertat d'expressió, etcètera. Fonamentalment s'utilitza el terme en dos sentits:

El comunitarisme filosòfic considera que el liberalisme clàssic és ontològicament i epistemológicamente incoherent, i s'enfronta al mateix en dos terrenys. A diferència del liberalisme clàssic, que construeïx les comunitats com originades per actes voluntaris d'individus anteriors a les mateixes, remarca el paper de la comunitat en la tasca de definir i formar als individus.

El comunitarisme ideològic és una ideologia que subratlla el dret de la majoria a prendre decisions que afectin a la minoria.

Una tercera possibilitat és el comunitarisme sensible (Responsive Communitarianism) que practica Amitai Etzioni del moviment israelià dels kibbutz, que afirma simultàniament els drets comunals i els deures individuals.

Alguns representants del corrent comunitarista són Robert Bellah,Charles Taylor, Michael Walzer, Alasdair MacIntyre.

Feminisme: Des de el punt de vista biològic el nucli és femeni, les mutacions són masculines.

El feminisme o moviment feminista és el conjunt d'idees i accions que, al llarg del temps, busca afavorir els interessos de les dones en situacions de submissió al poder masculí per tal de modificar posicions de desigualtat i violència envers les dones.

El feminisme d'arrel il·lustrada reclama gaudir dels mateixos drets i deures que gaudeix l'home. Amb tot, actualment, també s'hi revisen els continguts del concepte de ciutadania en tant que està bastit sobre els paràmetres de l'androcentrisme.

El corrent feminista anomenat pensament i política de la diferència sexual busca transformar l'ordre simbòlic del patriarcat a través de la recerca d'un significat propi i lliure del fet d'haver nascut en un cos sexuat en femení o en masculí. Alhora, vol modificar transversalment les definicions sobre les quals se sustenta el patriarcat en l'esfera familiar, social, cultural i política des d'una manera pròpia de dir el món.

El feminisme bastit sobre la teoria del discurs planteja que el sexe és també una categoria d'anàlisi, per tant, hi cap la redefinició de les possibilitats que planteja. També demana fixar l'atenció en la reproducció d'escenes que alimenten l'ordre simbòlic patriarcal a fi de no sostenir-lo.

A Espanya ha aparegut la Llei orgànica de 3/2007 del 22 de març per a la igualtat efectiva de dones i homes.

Són signes de l’epoca per entendre en el moment d’educar que ens trobem. Totes aquestes qüestions tenen efectes en l’educació.

El tema fammiliar i els patrons de conducta són fets que hem de tenir en compte. Tota aquesta comprensió del món te conseqüències (filosofia)

PERSONA I SOCIETAT

Cosmovisió: Visió del cosmos, comprensió que te cadascú del món, el món com a realitat, la que cada persona viu i compren.

La cosmovisió és el conjunt d'opinions i creences que conformen la imatge o concepte general del món que té una persona, època ocultura, a partir de la qual interpreta la seva naturalesa i tot allò que existeix. Etimològicament, el mot és un calc de la paraula alemanyaWeltanschauung (de Welt, "món" i anschauen, "observar").

Una cosmovisió defineix nocions comunes, que s'apliquen a tots els camps de la vida, des de la política, l'economia o la ciència fins a la religió, la moral o la filosofia. Serveix per caracteritzar una comunitat en oposició a d'altres. Els estudiosos de la sociolingüística afirmen que la cosmovisió es plasma en la llengua materna de cada individu, de manera que idioma i construcció del món s'influencien mútuament.

Ha de constar dels següents elements mínims:

• Descripció del món, que inclogui explicacions sobre els fenòmens que s'hi esdevenen
• Futurologia o preocupació pel destí del poble/raça humana
• Conjunt de normes morals
• Epistemologia, decisió sobre quines proposicions bàsiques són veritables

Sentit de la vida: Per què vam nèixer? I que hi ha després de la mort vida? Perspectiva que ha d’ana elaborant cadascú.

El sentit de la vida és l'explicació que intenten donar la filosofia o la religió al perquè de l'existència, responent a interrogants com la finalitat de l'ésser humà, el valor de la vida o la seva direcció. Constitueix la pregunta bàsica d'aquestes dues disciplines i s'aplica usualment només a la vida de l'home, ja que és l'única espècie que sembla tenir consciència i un autoconcepte prou desenvolupat com per voler trobar un sentit a la pròpia presència al món, lligat a una teleologia.

Les respostes han estat molt variades històricament i han aparegut a l'art, els mites, els cultes religiosos i el pensament racional i comprenen des de l'absència de sentit fins a la recerca de la felicitat, passant per la trascendència o altres intents de trobar un significat a la vida.

Tant la cosmovisió com el sentit de la vida poden anar canviant . Es fa escoltant, llegint, vivint, etc (vivim en una societat de consum).

Angoixa / Autoajuda / superstició: Les necessitem per poder crear el nostre cosmos i sentit de la vida però no part d’aquest. Són efectes socials.

Religiositat: no s’ha perdut. S’ha perdut el culte però apareix en qualsevol  aspecte de la vida S’agafa i es deixa però sempre està lligat a la vida.

Laïcitat o secularitat: contra la religió però no està en contra en realitat. Una escola laica es la que hauria de respectar totes les religions del món.

Consum: Vivim en un estat de consum.

Consumisme: anar a comprar. Hi ha gent feliç de consumir.

La paraula consumisme és un terme que s'utilitza per descriure els efectes d'igualar la felicitat personal a la compra de béns i serveis o al consum en general. El cas és exemplificat per la frase com més consumeixo, més feliç sóc. També es refereix al consum desmesurat de béns i serveis en la societat contemporània que impacta en els recursos naturals i l'equilibri ecològic de manera seriosa. Prova d'això és el fet que el consum de recursos de la societat nord-americana, d'aplicar-se a tot el planeta, requeriria els recursos de dos planetes més, iguals a la Terra, per a sostenir-lo.

la llibertat ?                    la meva vida ?

la vida que passa per nosaltres,

que ens ha estat donada,

que podem donar-la

que no podem  canviar per una altra

que no ens la podem quedar en conserva

la meva llibertat com a decisió i voluntat

és potser el més real

petites decisions que poden girar (angle) la direcció

de la societat, de la cultura, del nostre món

la meva llibertat !            la vida !