T-11 Escola inclusiva

Einteing va ser rebutjat per l’escola pel fet de ser problemàtic. Es va centrar tant en l’estudi i la investigació que les seves relacions socials i personals van fracasar.

Escola inclusiva: tots iguals tots diferents.

El concepte escola inclusiva, és un concepte recent de fa uns 20 anys aproximadament. És un concepte teòric de la pedagogia que fa referència a la manera en què la escola ha de donar resposta a la diversitat. És un terme que sorgeix en els anys 90 i pretén substituir el concepte d’integració. El seu supòsit bàsic és que cal modificar el sistema escolar perquè respongui a les necessitats de tots els alumnes, en comptes de que siguin els alumnes els que hagin de adaptar-se al sistema. L’heterogeneïtat en l’escola és un dels pilars centrals.

El departament d’educació de Catalunya planteja l’atenció a la diversitat. Aquesta inclou: altes capacitats, discapacitats, debilitat i alteracions de conducta.

Per tots els alumnes que presenten aquestes caraterístiques al llarg de la història del sistema educatiu han anat millorant, van començar amb escoles d'educació especial (EE), que encara existeixen avui en dia per aquells alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) que no poden seguir les classe en una escola ordinària. Però a més avui en dia hi ha molts dels alumnes amb NEE que poden estar en un centre ordinària gràcies a les Unitats de Suport a l'Educació Especial (USEE) que exiteixen en moltes esoles ordinàries on dins d'aquestes tenen una petota unitat de usn 5 o 6 nens que reben una especial atenció, compartint moltes hores amb la resta de companys del centre.
Per a poder aconseguir el que he explicat anteriorment, és necessari un formació dels mestres molt més amplia amb pedagogia terapèutica, neurologia pediàtrica, paidopsicologia o paidopsiquiatria. Així doncs, es demanen mestres amb un coneixement pedagògic, de neurologia, psiquiatria, psicopatologia infantil i juvenil, ja que avui en dia no és així i es creu que més del 50% de la formació dels mestres hauria de ser amb d'aquestes especialitzacions.

L’escola inclusiva ja no és l’educació especial, ja no s’han d’integrar. Suposa un model d’escola en què els professors, els alumnes i els pares participen i desenvolupen un sentit de comunitat entre tots els participants, tinguin o no discapacitats o pertanyin a una cultura o religió diferent. Forma part d’un procés d’inclusió més ampli; suposa l’acceptació de tots els alumnes, valorants les seves diferències. L’escola inclusiva ha d’atendre a tot la diversitat.

Objectius:

-         La inclusió es centra en la identificació i eliminació de barreres.

-         La inclusió posa una atenció especial en aquells grups d'alumnes en perill de ser   
marginats, exclosos o amb risc de no aconseguir un rendiment òptim.

- Elements que afavoreixen la inlcusió 

Pel que fa als estudiants amb discpacitats, l'EAP, l'equip d'assessorament psicopedagogic, és el professional que fa la valoració de s'hi l'alumne, al qual els mestres han notat certes difucultats d'aprenentatge, ha d'anar a un centre d'educació especial (CEE), si necessita l'ajuda d'una vetlladora per a seguir les classes en la mateixa escola ordinària, o bé s'hi hauria de fer una esolcrització compartida, anant a un CEE als matins i a les tardes seguir en el centre ordinari, o bé dos dies en un i tres en l'altre.
Pel que fa als estudiants amb altes capacitats, també cal afavorir en les seves relacions interpersonals i en la seva emotivitat, que moltes vegades és un dels àmbits on hi tenen més dificultats. Així doncs, no en treiem res de passar-los de curs, sinó que hem d'intentar que estiguin bé amb ells mateixos i amb la relació amb la resta de companys de l'aula.

- Diferència entre integració i inclusió:

La integració es basa en la normalització de la vida de l'alumnat amb necessitats educatives especials. La inclusió planteja el reconeixement i valoració de la diversitat com una realitat i com un dret humà, això fa que els seus objectius siguin prioritaris sempre. La integració es centra en l'alumnat amb necessitats educatives especials, per als quals s'habiliten determinats suports, recursos i professionals, mentre que la inclusió es basa en un model sociocomunitari en el qual el centre educatiu i la comunitat escolar estan fortament implicats, el que condueix a la millora de la qualitat educativa en el seu conjunt i per a tot l'alumnat.

Atenció a la diversitat.

L’atenció a la diversitat és la base de l’escola inclusiva, ja que es pressuposa que tots els infants són diferents, amb la qual cosa el grup d’alumnes és completament divers. Per altra banda, cadascun d’aquests infants té unes necessitats diferents que requereixen d’una atenció diferent; és aquí d’on sorgeix el nom d’Atenció a la Diversitat.

Ens podem trobar diferents tipus d’infants amb diferents necessitats, però les més corrents són:

• Altes capacitats – superdotació intel·lectual
• Discapacitats – físiques o psíquiques
•  Debilitats – principalment afectives
• Alteracions de conducta – trastorns de personalitat, hiperactivitat, etc

- Graus de discapacitats.

a)      Graus de discapacitat d'entre el 33% i el 64%: Inclou persones amb discapacitat que tenen un nivell d'autonomia personal prou important per inserir-se socialment i laboralment, si més no en un sistema de treball protegit.

b)      Graus de discapacitat d'entre el 65% i el 74%: Fa referència a persones que, en termes generals, presenten més dificultats per aconseguir una plena integració social i laboral.

c)      Graus de disminució iguals o superiors al 75%: Registra persones molt afectades que són susceptibles de requerir instruments altament especialitzats per a la seva integració social.

Les persones amb un grau de discapacitat inferior al 33% no poden obtenir el certificat de reconeixement oficial de la situació de discapacitat.

Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat: 3 de desembre

Educació especial

Segons la LOE (2006) llei Orgànica d'Educació, denomina alumnat amb necessitat específica de suport educatiu (NESE) als alumnes que requereixen una atenció educativa diferent de l'ordinària. Aquests alumnes són dividits en tres grups:

·        Alumnat amb altes capacitats intel·lectuals (AC)

·        Alumnat amb integració tardana en el sistema educatiu espanyol (IT)

·        Alumnat que presenta necessitats educatives especials (NEE)

El concepte d’educació especial és poc inclusiu, però potser necessari tenint en compte que hi ha alguns casos de discapacitats severes que els professionals educatius no especialitzats no poden resoldre. És per això que l’administració educativa va crear diferents institucions per l’educació dels infants amb més necessitats, algunes d’aquestes són més inclusives que altres:

- CEE – Centres d’Educació Especial

- USEE – Unitats de Suport a l’Educació Especial:  Les USEE (unitats de suport a l’educació especial) són uns recursos organitzatius d’atenció als alumnes que presenten NEE (necessitat educatives especials) susceptibles de ser escolaritzats en centres específics amb la finalitat d’afavorir la seva integració en l’entorn ordinari. Aquestes Unitats s’ubiquen en els centres públics i privats d’Educació Infantil i Primària i de Secundària públics i privats concertats.

Els alumnes que s’escolaritzin en aquestes unitats, si les seves condicions ho permeten, hauran de participar en les activitats programades amb caràcter general per a tots els alumnes del centre. També convé que destinin part del temps a compartir activitats amb el seu grup classe de referència, en activitats prèviament definides i amb agrupaments segons necessitats i possibilitats d’atenció. Per dur a terme aquesta integració, els professionals de la USEE s’hauran de coordinar entre amb la resta del professorat del centre quan als continguts, les activitats i els materials que s’elaborin específicament.

 

Necessitats educatives especials (NEE)

La LOE defineix necessitats educatives especials (NEE) com alumnes que requereixen per un període de la seva escolarització o al llarg de tota ella, determinats suports i atenció educativa específica derivades d'una discapacitat física, psíquica o trastorn greu de conducta i / o sensorial.

Finalitats de l'educació especial:

-         Aconseguir el màxim desenvolupament de les capacitats de les persones.

-         Desenvolupar globalment la seva personalitat.

-         Preparar les persones per a la seva incorporació i participació en la vida social i laboral.

Principis de l’educació especial:

-         Un dels principis de l'Educació Especial és considerar la personalitat en el seu conjunt (percepció, cognició, emoció, motivació, socialització ...), no centrar només en la discapacitat.

-         Potenciar al màxim el desenvolupament de l'autonomia i l'autoconcepte dels discents.

-         Prioritzar els aprenentatges pràctics i funcionals.

-         Promoure la participació el més plena possible en els entorns habituals dels discents: casa, escola, barri, empresa....

-         Utilitzar metodologies que permetin procés d’ensenyament i aprenentatge individualitzats, aprofitant al mateix temps les circumstàncies que permetin el treball conjunt.

-         Establir canals de col·laboració amb la família.

Educació terapèutica

Diu més que l’educació especial. Pedagogia = sistema organitzat fonamental sistemàticament per dur a terme l’educació terapèutica.

És un conjunt d'activitats educatives essencials per a la gestió de les malalties Cròniques, dutes a terme pels professionals de la Salut formats en el camp de l'Educació, creades per ajudar el pacient o grups de pacients jo familiars a realitzar el seu tractament i prevenir les complicacions evitables, mentre es manté o millora la qualitat de vida.

Objectius

-         Augmentar la base de coneixements del malalt, per millorar o mantenir la seva salut i benestar.

-         Dinamitzar el procés d'integració de l'alumne amb necessitats especials

-         Col·laborar en l'elaboració de les adaptacions curriculars dels alumnes que ho necessitin

-         Proporcionar el reforç pedagògic que els alumnes necessiten

-         Afavorir pautes d'actuació comuns en les àrees que els alumnes necessiten suport

-         Observar i avaluar el progrés de l’alumne

-         Aconseguir que l'alumne amb necessitats especials adquireixi la formació i capacitació necessàries perquè assoleixi l'autonomia per integrar-se en la dinàmica de l'institut i en

-         l’entorn social en què es desenvolupa.

Objectius per a l'alumne:

-         Educació de qualitat per a tots prestant atenció als alumnes amb necessitats especials.

-         Integrar els alumnes amb necessitats especials en la dinàmica escolar.

-         Adaptar els continguts a les seves capacitats.

-         Desenvolupar l'autonomia personal.

-         Desenvolupar una metodologia adequada a les característiques dels alumnes

-         Aconseguir nivell mínim de tècniques instrumentals per als seus propis beneficis i com a possible orientació professional.

-         Procurar que els alumnes assisteixin amb regularitat per aconseguir la continuïtat que el procés d'ensenyament-aprenentatge requereix.

-         Potenciar en els alumnes les dimensions maduratives bàsiques i necessàries per a l'aprenentatge escolar.

Ensenyament plurilingüe

La realitat lingüística en les escoles catalanes és amplia, ja que el català és la llengua oficial de la comunitat autònoma, però el castellà és la llengua oficial en tot l'Estat Español, així doncs hi ha un bilingüisme palpable en l'àmbit educatiu, com també hi és pressent als carrers de les diverses ciutats de Catalunya.

La llengua materna, és la llengua amb la que t'han abraçat, amb la que t'han parlat quan estaves al brassol. Primer s'pren aquesta llengua, després s'hi introdueix la del país on vius quan vas a l'escola i, tot i que la principi hi ha una barreja considerable entre les dues llengües, finalment, podem dir que queden perfecteamnet separades, aconseguint un bilingüisme en la persona que aconseguiex escriure i parlar les dues llengües sense traduir d'una a l'atra.

En l'àmbit educatiu, com ja he comentat, aquest aspecte també es veu reflectit, ja que si en un país es parlen dueso més llengües, els pares volen que els seus fills estudiin amb la seva, és a dir, amb la llengua materna. En alguns països com Alemanya, els pares poden demanar a l'escola que facin una educació complementaria al seus fills en la llengua dels seus pares, però les classes en horari lectiu seràn en l'idioma oficial del país.
Podríem definir llengua materna, com a aquella llengua personal, més la llengua del país on vius.

En el cas de Catalunya, a les escoles els alumnes aprènen tant el català (llengua vehicular) com el Castellà, ja que a Catalunya és necessari que els alumnes sàpiguen parlar les dues llengües, perquè si no, pateixen el problema de la no competència lingüística a l'hora de treballar. Tot això es pot veure reflectit en el Projecte lingüístic de la LEC del 2009.

Projecte lingüístic

Article 14

1. Els centres públics i els centres privats sostinguts amb fons públics han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre.

2. El projecte lingüístic ha d'incloure els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el centre, entre els quals hi ha d'haver en tot cas els següents:

a) El tractament del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge.

b) El procés d'ensenyament i d'aprenentatge del castellà.

c) Les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres.

d) Els criteris generals per a les adequacions del procés d'ensenyament de les llengües, tant globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre.

e) La continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d'alumnes.

Article 15

Programes d'immersió lingüística

1. El Departament, per tal que el català mantingui la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, ha d'implantar estratègies educatives d'immersió lingüística que n'assegurin l'ús intensiu com a llengua vehicular d'ensenyament i d'aprenentatge. La definició d'aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés d'ensenyament del castellà.

2. Els centres han d'adaptar els horaris a les característiques dels programes d'immersió lingüística, tenint en compte el nombre d'hores de les àrees lingüístiques que s'hagin d'impartir al llarg de l'etapa.

Article 16

El català, llengua oficial de l'Administració educativa a Catalunya

1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'Administració educativa.

2. L'Administració educativa i els centres han d'emprar normalment el català tant en les relacions internes com en les que mantinguin entre si, amb les administracions públiques de Catalunya i de la resta del domini lingüístic català i amb els ens públics que en depenen. El català ha d'ésser també la llengua d'ús normal per a la prestació dels serveis contractats pel Departament.

3. Les actuacions administratives de règim interior dels centres s'han de fer normalment en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística.

4. Els centres han d'expedir la documentació acadèmica en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística. La documentació acadèmica que hagi de tenir efectes a l'àmbit de l'Administració de l'Estat o en una comunitat autònoma de fora del domini lingüístic català, ha d'ésser bilingüe, en català i en castellà.

5. Les llengües no oficials es poden emprar en les comunicacions per a l'acollida de persones nouvingudes. En aquest cas, els escrits han d'anar acompanyats del text original en català, que serà sempre la versió preferent.

Servei de llengües

Proporciona materials i programes d'enriquiment lingüístics com: EuroComRom, Euromania , Lingumón i molts més, per ajudar a aquelles persones que fa poc temps que són aquí o que volen aprendre altres llengües poden fer-ho de manera molt pràctica. A més es millora l'interès per les llengües, ja que els infants com més llengües coneguin molt millor. A Catalunya tothom ha de conèixer el Català i el Castellà, però quan abans millor se li ha d'incorporar una trecera llengua estrangera, perquè els infants tenen facilitat en adquirir llengües com més petits són.

EuroComRom: protegeix el benestar lingüístic i cultural d’Europa. És l’accés al plurilingüisme europeu.

Els països grans de la Unió Europea no són monolingües com els països petits. Les tradicions polítiques que postulen una sola llengua nacionals per a una nació i que denunciaven públicament el parlar en una llengua estrangera ja no són realistes a causa de la migració i la multiculturalitat de les metròpolis europees. El plurilingüisme és normal a tot el món: els europeus estan aprenent a tractar el plurilingüisme amb tant respecte com el hauria de ser amb les culures veïnes i emigrants.

Euromania: és un projecte europeu Sòcrates Lingua 2, 2005-2008, dissenyat i pilotat per l’ IUFM Midi-Pyrénées, en col·laboració amb la Universitat de Valladolid, l’Institut Politècnic de Leiria, l’ICID Roma, l’editorial de llibres de text Humanitas romanès. El projecte reuneix equips d’investigadors (lingüistes, especialistes en educació) i professorat de primària amb l’objectiu d’oferir a l’alumnat un manual d’aprenentatge sobre la intercomprensió entre les llengües romàniques. Aquest manual consta de 20 mòduls en 8 llengües romàniques (llatí, català, castellà, occità, francès, italià, portuguès i romanès).

Escolarització de fills de treballadors migrants

Els infants que arriben a Catalunya que són fills d'immigrants, tenen tot un servei a la seva disposició que els faciliten la seva integració en aquest nou país sense oblidar ni deixar de banda el seu país d'origen.

Els serveis són els següents: alumnat nouvingut, llengua i cohesió LiC o LiCS, aules d'acollida, espais de benvinguda, centre acollidor, plans educatius d'entorn.

Plans Educatius d'Entorn

Són instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves.

S’adrecen a tot l’alumnat, i a tota la comunitat educativa, però amb una especial sensibilitat als sectors socials més desafavorits. L’educació de ciutadans i ciutadanes per a un món complex i divers hauria de ser:

- Integral: per abastar tots els aspectes de la persona, no solament ha d’instruir i ensinistrar en unes habilitats intel·lectuals determinades sinó que ha de facilitat també competències socials i proporcionar capacitats per adaptar-se i conviure en una societat canviant.

- Contínua: per comprendre tot l’espai-temps vital. El temps de formació ja no es pot entendre avui parcel·lat, unes hores al dia (escola) i una època de la vida (infància i joventut) ha d’abastar tota la vida.

- Arrelada: per tenir uns referents compartits. La incertesa que caracteritza els nostres temps fa que esdevinguin indispensables uns referents identitaris compartits que vinculin les persones a projectes de futur i que donin un sentit al treball i a la convivència.

- Cohesionadora: per promoure la integració social i l’arribada de nous ciutadans al nostre país planteja nous reptes que requereixen una sèrie d’accions innovadores per promoure la cohesió social mitjançant l’educació intercultural i l’ús normalitzat de la llengua catalana en un marc multilingüe:

- Inclusiva: per incloure a tothom, i per fer-ho possible ha de garantir la igualitat d’oportunitats i evitar qualsevol tipus de marginació i exclusió.

- En xarxa: per ser-ne tots corresponsables, es necessari teixir entre tots una xarxa educativa molt ben cohesionada i això requereix un treball ben articulat, coordinat i coherent de tots els organismes que treballen en l’atenció i l’educació dels membres més joves de la societat catalana.