T-7 Alternatives en educació com a resposta al canvi social.
Tecnologia d’informació digital de masses i consum diversitat cultural i de sentit.

ALDEA GLOBAL I MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES

Marshall Macluhan

“El mitjà és el missatge”.

No s’aprèn tot dins de l’escola, s’aprèn per tot arreu. Aula sin muros, 1964.
La impremta va fer necessària la lectura. Les escoles creades per ensenyar a llegir, escriure o comptar... Galàxia Gutemberg, 1969.

La informació no té fronteres. Al moment es rep la informació a tot el planeta, també emocions.
Altra cosa és el coneixement. Aldea global, 1979.

Historia de la civilització

·         Estats1. L'estat tribal.

És un període que no està associat amb cap fenomen que ell ja considera tecnològic: la comunicació verbal. Per a ell és tecnologia la creació d'un mitjà que no posseïm quan naixem. McLuhan no es refereix a una llengua com una combinació de fonemes. Ell es refereix a les llengües que compten amb sèries de sons associats a objectes.

2. L'estat de destribalització.

 El moment clau en el qual s'inicia un segon estadi de la civilització és la creació de l'escriptura. L'abstracció, la separació i distància dels símbols respecte dels objectes va portar a la civilització a un estat més racional i funcional, on neixen els conceptes d'útil i beneficiós. L'exigència de racionalització que determina l'escriptura produeix un desenvolupament especial de la vista, perquè requereix una organització sistemàtica, visual, del coneixement.

 
3. L'estat de retribalització.

Suposa una volta enrere i està marcada per l'aparició dels mitjans tecnològics en l'àmbit de la comunicació. Els mitjans electrònics redescobreixen les facultats eclipsades per la cultura quirogràfica i impresa. La ràdio, com a extensió de l'oïda, i la TV, com a extensió del tacte, tenen la capacitat de trencar els equilibris naturals per restituir a l'individu la totalitat de les seves sensacions. D'una banda, recreen el contacte oral immediat que va ser típic de la vida arcaica comunitària i tribal. D'altra banda, derroquen les barreres estatals derivades al seu torn dels efectes de l'escriptura i donen cos als projectes de mundialització de la cultura.

EDUCACIÓ I MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES

El desenvolupament de la societat depèn de tres funcions (la comunicació,  la  cultura i l’educació), però és important que no ressalti una més que l'altra. El conjunt de les tres crea la saviesa

La hominització es desglossa en comunicació, educació, i cultura. I es pot permetre arribar a la saviesa a través de la informació, de la formació i el coneixement, però es molt complicat.

La formació és la que permet als ciutadans a convertir la informació, la multitud d'informació en coneixements, és a dir, podem identificar, comprendre, analitzar i sintetitzar. Aquells ciutadans que desenvolupen una cultura personal, son aquells desenvolupen una vida plena de sentit.

Educació i mitjans de comunicació de masses: els mitjans de comunicació fan un procés mitificador.
La comunicació és informació no coneixement. La informació es converteix en coneixement si hi ha molta formació.

La cultura es separa de la humanització,  i partir d’aquí es comencen a diferenciar i a separar la cultura de l’educació i aquesta de la comunicació.

CONSTRUCCIONISME AMB ORDINADOR

Seymour Paret:

Pioner de la intel·ligència artificial, inventor del llenguatge de programació Logo en 1968. És considerat un destacat científic computacional, matemàtic i educador.ç
Basant-se en els treballs sobre Constructivisme (filosofia) de Piaget, ha desenvolupat una visió de l'aprenentatge anomenat Construccionisme.

Aplica la teoria de Piaget per desenvolupar un llenguatge de programació d'ordinadors anomenat Logo. Logo funciona com un instrument didàctic que permet als alumnes, sobretot als més petits a construir els seus coneixements. És una potent eina per al desenvolupament dels processos de pensament lògic-matemàtics. Per a això, va construir un robot anomenat la "tortuga de Logo" que permetia als alumnes resoldre problemes.
Va treballar amb Piaget en 1960 i se li sol considerar com un dels seus més destacats deixebles.
Va crear el "Epistemology & Learning Research Group" (Grup d'Investigació sobre l'Aprenentatge i l'Epistemologia) en l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT)
Col·labora amb LLEC en un producte programable en Logo.

PEDAGOGIA NARRATIVA

D’homer a Tolstoi: Kieran Egan

A introduït la narració pel ensenyament de la ciència.

Tres velles idees: socialització (Homer), veritat (Platon), naturalisme (Rousseau) i recapitulació (Vigostski)

La comprensió al llarg de la vida havia de ser:

- Mítica
- Romàntica
- Filosòfica
- Irònica i somàtica

LA CIUDAD DE LOS NIÑOS

Francesco Tonucci

Una de les figures pedagògiques més representatives de l'esfera internacional. El seu nom estarà lligat per sempre al de la Ciutat dels Nens, no en va, va anar el seu fundador i principal promotor, expandint el seu projecte no només per tota Itàlia, sinó també en altres països, on la seva iniciativa ha tingut un espectacular acolliment, com a Argentina o Espanya.

1991 va ser el punt de partida per a la Ciutat dels Nens en Fano, localitat natal de Tonucci. Posteriorment es van unir Palerm, Verona, Udine o Roma, traspassant fronteres, fins i tot mars, per establir el projecte en Rosario, Buenos Aires o Mar del Plata. El projecte de Tonucci s'ha convertit en un referent de bones pràctiques pedagògiques, socials i culturals. Franceso Tonucci ve demostrant, ja des de fa anys, que els nens tenen molt a dir i fer a les ciutats del S. XXI. El nen com a paràmetre i garantia del canvi, també com a eix fonamental de les actuacions a la ciutat. El nen com a ciutadà de ple dret. Francesco Tonucci s'ha convertit en el Peter Pan de la pedagogia moderna i els nens no dubten a seguir-lo fins al seu peculiar país de Nunca Jamás, la Ciutat dels Nens; un lloc on els nens aprenen jugant, alhora que s'impliquen en els projectes comuns de la seva localitat; on gaudeixen d'autonomia, mobilitat i seguretat; on els nens prenen la paraula i són escoltats, participen de les decisions, es fan presents i són visibles als ulls de tots, perquè la ciutat ha baixat l'horitzó mitjà per mirar als ulls als nens i també per veure amb ulls de nens.