T-3 Sistema escola i pedagogia a Espanya i a Catalunya.
Primer terç del s.XX.
L’institució lliure d’ensenyament, la renovació pedagògica a Catalunya.

Les Corts de Cadis. Constitució liberal de 1812 en l'Espanya ocupada per Napoleó. Informe Quintana de 1813 (seguint a Condorcet)

- Igualtat.                                                                   
- Universalitat Instrucció tan igual i completa com les circumstàncies ho permetin.
- Uniformitat.
- Gratuïtat.
 -Llibertat d'ensenyament.

Ministeri de Foment. Llei Moyano de 1857: estructura el sistema escolar: primària, batxillerat i universitat.

Principis segons governs conservadors o progressistes.

 Disputes: gratuïtat, obligatorietat, llibertat de càtedra, llibertat de creació de centres, escola catòlica/laica.

Constitució monàrquica de 1876.

INSTITUCIÓ LLIURE D’ENSENYAMENT (1876).

Fou creada en  per un grup de catedràtics separats de la Universitat Central de Madrid, per defensar la llibertat de càtedra i negar-se a ajustar els seus ensenyaments a qualsevol dogma oficial en matèria religiosa, política o moral.

Van desenvolupar la seva labor educativa al marge de l'Estat creant un establiment educatiu privat laic, que va començar en primer lloc per l'ensenyament universitari i després es va estendre a l'educació primària i secundària.

Van donar suport al projecte els intel·lectuals més progressistes d'aquell moment, i altres persones compromeses en la renovació educativa, cultural i social. Reforma social i cultural d'Espanya a través de la formació científica i cultural.

Francisco Giner dels Rius

Museu Pedagògic Nacional.
Congrés Nacional d'Educació.
Junta d'Ampliació d'Estudis (beques Erasmus).
Ministeri d'Instrucció Pública (1901). Ja no és Foment sinó instrucció pública. La ILE influeix.

Manuel-Bartolomé Cossío

Crea la residència d'estudiants.
Introdueix la reforma de les Escoles Normals (de mestres) que abans havien estat tancades.
Escola Superior del Magisteri (de professors i inspectors).
Lorenzo Luzuriaga
Missions pedagògiques. Anaven per els pobles repartint llibres, recitant poesies, explicant contes...
Textos pedagògics.
Revista de Pedagogia i Publicacions de la R.P.

ESCOLA CATALANA I LLIUREPENSADORA A CATALUNYA.

Francesc Flos i Calcat

Pedagog, cal·lígraf i escriptor. Fundador de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, del col·legi Sant Jordi i altres escoles. Destacà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) pel mètode pedagògic d'ensenyament de la gramàtica catalana als infants.

Fundà el Col·legi Sant Jordi, al carrer Sant Honorat, a Barcelona, que s'inaugurà el 1898 amb el propòsit de treballar per la causa cultural de Catalunya mitjançant una ensenyança catalana basada en el model pedagògic d'ensenyar jugant.
D'altra banda, publicà diversos llibres i edità el primer mapa mural de Catalunya basat en les comarques (1906). L'any 1899 fundà l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. A més de noves biblioteques, creà la Granja Escolar per tal que els infants experimentessin a l'aire lliure.

Francesc Ferrer i Guàrdia.

Màrtir, va ser executat a Montjuic per ser l’instigador de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909), per lliurepensador, anticlerical i llibertari. El van considerar un revolucionari perillós. La seva execució va provocar protestes a tota Europa.
Va fer l’Escola Moderna (1901). Escola laica, científica, cultura oberta (nens/es, adults, treballadors...). L'Escola Moderna va ser un moviment de pedagogia llibertària que va tenir lloc durant la primera meitat del segle XX, i que va adoptar la filosofia d'ensenyament de Francesc Ferrer i Guàrdia. Per a donar impuls a aquest moviment reformador, va ser creada el 1906 la Lliga Internacional per a la Instrucció Racional de la Infància.

Va crear també una escola per a treballadors.

En l’escola moderna no havien càstigs, ni exàmens. Fomentava la cooperació i persones de diferents cultures i classes podien educar-se conjuntament.

Fomentava  la curiositat, sortien a explorar i s’escrivien amb nens/es d’altres escoles. Es donava molta importància a la lectura. La aventura de Nono va ser un llibre molt important perquè el nen es protagonista d’aventures, no de repeticions ni ordres.
Ferran i Guàrdia va planteja la necessitat de formació i emancipació de la dona i col··laborar amb moviments feministes.

Així doncs els principis de Ferrer i Guàrdia defensaven la formació d'homes i dones aptes per a evolucionar sense parar, capaços de renovar els mitjans socials i renovar-se personalment. Apuntava a la alliberació de l'individu per sobre de sí mateix i de la societat. Una educació integral que inclou només el pensament, la sexualitat i els sentiments, així com el desenvolupament de la personalitat infantil.

LA RENOVACIÓ PEDAGOGICA A CATALUNYA (1906-1939)

Joan BardinaFundador escola mestres. Va durar molt poquet l’escola, uns 2 anys.

Pau Vila

Escola Horaciana. Escola que trencava els esquemes anteriors. Escola de bellesa, estètica...

Rosa Sensat

Directora Escola del Bosc.

Artur Martorell

Formador de mestres

Josep Estalella

Director del'Institut-EscolaEladi Homs.
 Organitzador Escoles d'Estiu.

Butlletí dels Mestres.

Introductor bàsquet.

                            

Alexandre Galí

Escola Vallparadís

Mesura objectiva del treball escolar

Pere Vergés

Director Escola del Mar

Obra de l'Ajuntament de Barcelona i de la Mancomunitat de Catalunya

·         Llengua catalana i llengua castellana a l'escola

·         Les colònies escolars

·         Psicotècnia i orientació professional

·         Escola del Treball 

·         Mètode Montessori

·         Tècniques Freinet - impremta escolar.