T-2 L’ecole Nouvelle / Progressive Education. Al llindar del s. XX.
Necessitat de canvi del model escolar, fonamentació en el coneixement científic.
Necessitat de canvi del model escolar, fonamentació en el coneixement científic.
1900 era clar un canvi en el model escolar. A finals de s.XIX la burgesia necessita un model escolar diferent.
Precursors de l’entrada del nou model.
Comenius (1635).
Se'l coneix com “El Pare de la pedagogia” ,ja que va ser qui la va estructurar com a ciència autònoma i establir els seus primers principis fonamentals.
La didactica magna, artifici universal per ensenyar a tots totes les coses (primera eina de la pedagogia)
La didactica magna, artifici universal per ensenyar a tots totes les coses (primera eina de la pedagogia)
Comenius va dividir la seva obra Didàctica Magna en tres parts:
- Didàctica General (cap. 1 - 9)
- Didàctica Especial (cap. 10-14)
- Organització Escolar (cap. 15-33)
Aquesta obra recull el necessari mètode. Comenius cerca la sistematització dels processos educatius. Es preocupa de les diferents etapes del desenvolupament educatiu i separa per edats l'educació per tal de posar els coneixements en espiral. Parla de la globalitat de les unitats, aspecte que avui en dia encara es té molt en compte. Cada aprenentatge ha de formar part d'un altre o induir. L'autor és el primer a tenir compte a l'alumnat i les seves necessitats.
Herbart (1806)
Filòsof, psicòleg i pedagog alemany que es va especialitzar en qüestions de l’educació i desenvolupar la pedagogia.
Hi ha una llibertat de consciencia, ja no existeix una única manera d’entendre el món. La seva pedagogia general és deduïda de la idea d'educació. Se li pot considerar un filòsof relativista optimista i cientificista. Considera l'ànima humana com una fulla en blanc. Creu que no hi ha idees innates però sí una capacitat humana (moral).
Herbart va influenciar al seu torn en autors com John Dewey i la seva escola-laboratori.
Herbart va influenciar al seu torn en autors com John Dewey i la seva escola-laboratori.
Pestalozzi (1800)
Pedagog suís. Reformador de la pedagogia tradicional, va dirigir la seva labor cap a l'educació popular.
Fa escola dia a dia i amb compromís amb l’infant. Busca fonamentacions científiques.
Herbart el va visitar per fer la seva teoria. Els seus principis pedagògics són: naturalitat, educació elemental i educació física. La pedagogia de Pestalozzi consisteix a fer que el procés de desenvolupament humà (sensitiu, intel·lectual i moral) segueixi el curs evolutiu de la naturalesa del nen, sense avançar-se artificialment al mateix. L'educació és vista com una "ajuda" que es dóna al nen en aquest procés perquè es realitzi bé, i l'activitat educativa i docent és vista com un "art". És de vital importància en la pedagogia de Pestalozzi el mètode de la intuïció, "La fi és la meta que hem d'aconseguir, el mètode intuïtiu és el camí correcte que hem de seguir".(S.Petrer)
El més típic de Pestalozzi, i allò per la qual cosa ha estat més conegut i li va donar més motiu d'orgull, va ser el seu mètode d'ensenyament, que ell mateix va tractar de divulgar i, de fet, a diversos països europeus es van fundar escoles pestalozzianes, entre ells Espanya. Per Pestalozzi, el coneixement humà comença amb la intuïció sensible de les coses, i a partir d'ella es formen les idees; per la qual cosa, també el mètode d'ensenyament ha de seguir aquest mateix procés, adaptant-se al desenvolupament mental del nen a cada moment donat. El coneixement ha d'anar avançant, des d'unes intuïcions confuses a unes idees clares i diferents.
El més típic de Pestalozzi, i allò per la qual cosa ha estat més conegut i li va donar més motiu d'orgull, va ser el seu mètode d'ensenyament, que ell mateix va tractar de divulgar i, de fet, a diversos països europeus es van fundar escoles pestalozzianes, entre ells Espanya. Per Pestalozzi, el coneixement humà comença amb la intuïció sensible de les coses, i a partir d'ella es formen les idees; per la qual cosa, també el mètode d'ensenyament ha de seguir aquest mateix procés, adaptant-se al desenvolupament mental del nen a cada moment donat. El coneixement ha d'anar avançant, des d'unes intuïcions confuses a unes idees clares i diferents.
Reformadors socials (no són pròpiament pedagogs)
Josep de Calasanç (1952) Escola per a nens pobres pobres, fundador escola Pia.
Jean-Baptiste de la Salle (1864) Escoles cristianes. Fundador escoles de la Salle.
Marcellini de Champagnat (1817) Fundador escoles rurals.
Giovanni Basco (1853) Tallers d’oficis professionals. Fundador dels Celesians.
Rehabitació i reeducació científica (línies científiques)
Juan-Pablo Bonet (1620) Llenguatge de signes.
Jean-Gaspard itard (1801) L’infant Savage.
L’ECOULLE NOUVELLE
Friedrich Fröbel (1837)
Va encunyar el terme «jardí de nens» de 3 a 7 anys (en alemany, Kindergarten), centrant la seva activitat a animar el desenvolupament natural dels petits a través de l'activitat i el joc. Per a això, va desenvolupar material didàctic específic per a nens, als quals ell va cridar "dones", i es va preocupar de la formació de les mares, convençut de la gran importància d'aquestes en el desenvolupament dels subjectes. El nen és considerat el principal protagonista de la seva pròpia educació.
Es pretenia que en aquests jardins d'infància el nen:
- Jugui a l'aire lliure en contacte permanent amb la naturalesa.
- Rebutgi tot tipus de coacció i autoritarisme per part de l'educador.
-Busqui una educació integral entre la de l'escola i la família.
Fröbel afirma que la gran tasca de l'educació consisteix a ajudar l'home a conèixer a si mateix, a viure en pau amb la naturalesa i en unió amb Déu. És el que ell va anomenar educació integral. La seva concepció d'ésser humà era profundament religiosa.
La seva proposta pot ser caracteritzada com un "currículum per activitats", en el qual el caràcter lúdic és el factor determinant de l'aprenentatge dels nens. Entén l'educació com a suport en el procés d’apropiació del món per l'home, és un model d'educació esfèrica, on els alumnes aprenen en contacte amb el real, amb les coses en la seva volta, amb els objectes d'aprenentatge. La Matemàtica només és entesa quan el subjecte sigui capaç de estructurar la realitat.
- Rebutgi tot tipus de coacció i autoritarisme per part de l'educador.
-Busqui una educació integral entre la de l'escola i la família.
Fröbel afirma que la gran tasca de l'educació consisteix a ajudar l'home a conèixer a si mateix, a viure en pau amb la naturalesa i en unió amb Déu. És el que ell va anomenar educació integral. La seva concepció d'ésser humà era profundament religiosa.
La seva proposta pot ser caracteritzada com un "currículum per activitats", en el qual el caràcter lúdic és el factor determinant de l'aprenentatge dels nens. Entén l'educació com a suport en el procés d’apropiació del món per l'home, és un model d'educació esfèrica, on els alumnes aprenen en contacte amb el real, amb les coses en la seva volta, amb els objectes d'aprenentatge. La Matemàtica només és entesa quan el subjecte sigui capaç de estructurar la realitat.
Una de les millors idees amb que Frobel va contribuir per a la pedagogia moderna va ser a que l'ésser humà és essencialment dinàmic i productiu, i no merament receptiu. L'home és una força acte-geradora i no una esponja que absorbeix coneixement de l'exterior.
Un altre encert de Fröbel va ser el de no oblidar les diferents etapes que marquen l'evolució de l'home, especialment la infància. La seva doctrina pedagògica en síntesi, consisteix bàsicament en l'activitat i en la llibertat; l'home ha d'aprendre a treballar i a produir manifestant la seva activitat en obres exteriors.
Un altre encert de Fröbel va ser el de no oblidar les diferents etapes que marquen l'evolució de l'home, especialment la infància. La seva doctrina pedagògica en síntesi, consisteix bàsicament en l'activitat i en la llibertat; l'home ha d'aprendre a treballar i a produir manifestant la seva activitat en obres exteriors.
Francis W. Parker
Militar americà. Decideix ensenyar a Alemanya a la universitat de Berlín.
· Mètode quincy: (fora disciplina punitiva i emoritzacions mecàniques)
Es basa en habilitats socials, expressió oral i escrita, activitats culturals, educació física, experimentació científica amb materials (aquesta última la introdueix ell).
Es basa en habilitats socials, expressió oral i escrita, activitats culturals, educació física, experimentació científica amb materials (aquesta última la introdueix ell).
Dewey (1901)
En l’escola ideal tenim la reconciliació entre els ideals individualistes i els institucionals. Dewey, 1897 My pedagogic creed.
El desenvolupament cognitiu es fa en un entorn social amb les necessitats.
S’han de superar els dualismes (ment-acció, psíquic-social, teoria-pràctica, treball-lleure...)
L’educació escolar ha de ser educació social sobre la cultura del present.
La cultura de l’esforç: l’esforç es fonamenta en el interès no en compulsió.
També afirma que cal fer una vida comunitària per aprendre la democràcia.
Pretenia formular sobre bases noves una proposta pedagògica en oposició a l'escola tradicional i antiga. Pensava que la nova educació havia de superar a la tradició no només en els fonaments del discurs, sinó també en la pròpia pràctica.
Dewey distingeix entre un mètode general i un altre individual. El primer suposa una acció intel·ligent dirigida per finalitats, en canvi, el mètode individual es refereix a l'actuació singular d'educador i educant.
S’han de superar els dualismes (ment-acció, psíquic-social, teoria-pràctica, treball-lleure...)
L’educació escolar ha de ser educació social sobre la cultura del present.
La cultura de l’esforç: l’esforç es fonamenta en el interès no en compulsió.
També afirma que cal fer una vida comunitària per aprendre la democràcia.
Pretenia formular sobre bases noves una proposta pedagògica en oposició a l'escola tradicional i antiga. Pensava que la nova educació havia de superar a la tradició no només en els fonaments del discurs, sinó també en la pròpia pràctica.
Dewey distingeix entre un mètode general i un altre individual. El primer suposa una acció intel·ligent dirigida per finalitats, en canvi, el mètode individual es refereix a l'actuació singular d'educador i educant.
El seu mètode es basa en:
1. Experiència directa.
2. Necessitat de resoldre
3. Cerca d’alternatives.
4. Apuntar solucions.
5. Comprovar eficàcia.
Decroly (1907)
L’escola no crea anormals...afavoreix l’eclosió.
Escola per a la vida i a través de la vida.
L’infant rep una herència cultural.
Escola per a la vida i a través de la vida.
L’infant rep una herència cultural.
A partir de les necessitats: alimentació, protecció, seguretat i treball-joc introdueix els centres d'interès com a proposta pedagògica basada en el respecte pel nen i la seva personalitat amb l'objectiu de preparar als nens per viure en llibertat. Es va oposar a la disciplina rígida, apostant per crear un ambient motivador amb grups homogenis basats en la globalització, l'observació de la naturalesa i l'escola activa.
· Globalització:
Mètode, passos: Observació, associació i expressió.
La classe és un laboratori d’acció.
S’aprèn de la natura.
Fa educació moral: Bé,bonda i bellesa.
República escolar. Els infants prenen decisions en assemblea.
Mètode, passos: Observació, associació i expressió.
La classe és un laboratori d’acció.
S’aprèn de la natura.
Fa educació moral: Bé,bonda i bellesa.
República escolar. Els infants prenen decisions en assemblea.
Decroly, igual que Montessori, va començar interessant-se pels problemes dels febles mentals. Va aplicar el mètode científic a la investigació dels factors que puguin modificar de forma favorable, l'evolució intel·lectual, afectiva i motriu dels nens que sotmetia a la seva observació.
Els amargs records del seu pas per l'escola primària, van deixar una profunda petjada en l'ànim de Decroly, la qual cosa va donar origen al fet que s'interessarà profundament per l'educació de la infància de manera integral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada