T-4 Coneixment cinetífic de l’educació i sistemes pedagògics
Europa anys 1930: Pensamewnt i pràctiques.

Édouard Claparède

Entusiasta Dedicat a la psicologia, crea l’ institut de les ciències de l’educació (la ciència biològica, psicosociologica que estudia el procés de l’educació).
- Intel·ligència: psicòleg, coneixement científic de l’infant o educand. Ciència  
    condicionant de l’educació.

- Psicopedagog: Coneixement i principis d’intervenció. Va pensar sempre en la
     intervenció i l’educació.

Claparède defensava una educació activa dels nens, animant als professors al fet que observessin als seus alumnes i a partir d'aquí començar a construir les classes. Amb el concepte d'educació funcional, sostenia que l'educació ha de centrar-se en activitats que satisfacin una necessitat. L'educació havia de preparar per a la vida.

Henri Wallon

La consciencia es construeix socialment, (canvi d’orientació) és intel·ligència criada en l’afectivitat ( si el nen creix en un entorn de seguretat, la seva consciència serà millor).
L’humà és un ser biològic i social, sense dualisme (ha d’estar integrat a la persona) S’ha d’estudiar amb una visió integral, no fragmentada del nen.
Des de l'enfocament dialèctic, (materialisme dialèctic) Wallon s'enfronta a l'estudi de la consciència i del desenvolupament humà. D'aquesta manera, va estudiar els processos psicològics des de la psicologia genètica, això és des de l'anàlisi evolutiva dels processos de formació i transformació del psiquisme humà, tant des d'una perspectiva ontogenètica com a filogenètica, biològica, històrica i cultural. Per a aquest propòsit s'ha de recórrer al treball interdisciplinari de diferents ciències i a l'ocupació de tècniques com l'observació en situacions naturals, l'experimentació, les tècniques comparatives i les estadístiques.

·         Estadis de maduració
Impulsiu: motriu reflexEmocional:
Sensorio-motor:
Projectiu i executant
Personalisme: consciencia del jo.
Personalitat polivalent:
Adolescència, en positiu: afectivitat, intel·ligència i valors.

Vigotski “Constructivisme”

·         Conductisme: es basa en la idea que l’infant assimilava etiquetes de l’exterior.

Jurista, professor de literatura i psicologia, psicòleg científic.

Es precursor de la neuropsicologia i alhora constructor de la psicologia científica per a la construcció de la nova societat.

Les seves coordenades de els anys 30, no es poden aplicar/ fer. Coincideix amb Wallon, en moltes idees.

Aprova que el desenvolupament humà és possible per la interacció social, aleshores la consciència és construcció social.

Proposa que el llenguatge és mediador entre la consciència i la ment, que ens permet retenir més coses i tindrem beneficis com més sapiguem escriure. El llenguatge no només es per pensar sinó per crear pensaments, intercanvi social a través de símbols (mostra una llibertat es pot interpretar de diferents maneres) i signes (són codificats, n’hi ha un catàleg pautat), en aquest cas necessitem les dues coses per poder explicar les nostres coses.

- Signes: tothom ha d’entendre el mateix. Ex: vermell = perill, stop... Els signes estan codificats, els símbols no.

-Símbol: tenen un punt de llibertat, creativitat...

Vigotsky diu que hi ha pensament que no depèn del llenguatge, que hi ha estructures que no depenen de la lingüística. L’infant aprèn el llenguatge a través del seu entorn i no hi ha capacitats innates. Les relacions interpersonals entre adults i infants fomenten l’aprenentatge del llenguatge, arrel de jocs.
I reflecteix que la llei té doble processos interpsicològics (entre persones) i intrapsicològic (entre un mateix, coneixement de jo mateix).

“Quan ensenyem llengua, ensenyem a pensar”

CONSTRUCTIVISME: EL CONEIXEMENT ES CONSTRUEIX

·         La zona de desenvolupament pròxim: és allò que sabem, però hem d’arribar a la perfecció del coneixement. És allò que serà nou, però ja té relació amb allò que ja sabem, per tant serà un aprenentatge superior.

---------------------------------------/----------------------------------------------------------------

Espai on arriba un infant            Zona de desenvolupament pròxim: interacció

tot sol                                         entre adult i nen, perquè aquest vagi més

                                                   enllà de l’espai on només arriba tot sol.

PiagetEs dedica a la psicogenètica i com es construeix el coneixement a través de la biologia---Epistemologia evolutiva.

·         Estadis evolutius:

-          Sensomotriu: relacions circulars, primàries, secundàries i terciàries.

-          Preoparatori: joc simbòlic.

-          Operacions concretes: observació, casualitat i ordenació.

-          Operacions formals (conceptes): generalització, conceptualització.

De passar a una operació concreta a formals, no es fa d’un dia a un altre, s’ha de passar per la porta de la generalització.

Fa una relació entre pensament i llenguatge: ens diu que el llenguatge es desenvolupa de manera subordinada al pensament. Defensa que hi ha unes capacitat o estructures cognitives universals que evolucionen i s’adquireixen a partir del contacte amb l’entorn. Es desenvolupen de manera similar. Evolucionen des d’un estadi psicomotor, passant per un estadi simbòlic (el nen és capaç d’utilitzar símbols per relacionar objectes: representació d’elements), i d’aquesta manera li permet aprendre la llengua. El següent seria un estadi d’operacions lògiques senzilles, sense complexitat. Estadi hipotètico- deductiu: és l’últim estadi quan l’infant ja és adolescent.
El llenguatge dels primers estadis no té el mateix contingut a tots els estadis; és a dir, el nen utilitza paraules que canviaran de simbolisme i significat amb el pas del temps: primer apareixen els significats per imitació. Quan el nen avança amb els anys, a través dels estadis, canvia la manera de donar simbolisme a les coses.

Eduard Spranger

(Berlín, 1882 - Tubinga, 1963) va ésser un filòsof, psicòleg i pedagog alemany, deixeble de Dilthey.

Preconitzà una educació liberal i integral.

S’ha de tenir com a referència la cultura i la natura.
Establí una relació escola-cultura i considerava que la clau de la formació rau en l'ensenyament de les disciplines humanístiques (pedagogia humanística).
Segons Spranger, el principi fonamental de l'educador ha de ser el respecte als valors humans.
Ciències de l’esperit. No solament trobem la ment sinó també l’esperit.
A Catalunya arribà el seu pensament a través de Joaquin Xirau i Roura-Parella.

Rudolf Esteiner

No segueix l’escola activa, segueix més la part espiritual (societat teosògica).

·         Antroposofia:

-          Educació estètica, creació artística

-          Relats mítics, simbòlics i màgics

-          Contemplació de la natura

-          Cap pressa per als aprenentatges

-          Classe principal solament dues hores, després només es fa taller, art i anar a l’hort.

·         Eurítima:

-          Instrument musical

-          Rituals interioritzadors

Georg Kerchensteiner

Va dirigir una escola del treball per adolescents i joves aprenents.
La formació professional ha seguit tenint una gran importància a Deutschland.

Anton S. Makarenko

Professor d’un centre per a delinqüents juvenils i orfes.
El 1920 a Makarenko li van proposar poder dirigir un centre per a delinqüents juvenils i ell va acceptar.

Célestin Freinet.

Precursor de l’escola activa: una escola lúdica i didàctica. Una escola que potenciava la cooperació entre tots els agents a l’aula.

 L’aula no estava classificada per edats i nivells, sinó que els alumnes estaven barrejats (escola rural). Tots treballen a l’aula i a l’escola.

Els nens no aprenen sols, sinó que necessiten un entorn com l’aula i els seus companys per a que puguin consultar i corregir, alhora que va aprenent.

Propostes de Freinet per a la participació dels alumnes a l’aula:

-          La revista escolar.

-          La correspondència interescolar.

-          La impremta escolar: textos que es copiaven i arribaven a ser compartits entre els alumnes.

Va demostrar  l’evolució de la llengua escrita en els infants: Les primeres lletres van acompanyades de dibuixos. Molt aviat, el nen descobreix que el dibuix i la escriptura es poden diferenciar.