Teories contemporanies

T-10 CENTRES EDUCATIUS : autonomia, direcció, avaluació i supervisió

L’escola no és l’edifici, és a dir la institució. Són les persones, les seves relacions, l’ensenyament-aprenentatge.

L’educació de qualitat és la paraula més abstracta, està a tot arreu l’educació però la qualitat cadascú se la imagina d’una manera (els docents, els pares…) totes són valides.

- Sistema escolar a Catalunya: LEC/2009 subsistema del SE d’Epanya LOE/ 2006.

- Derivat de l’Estatut de Catalunya /2006 que ha estat impugnat i retallat pel Tribunal Constitucional AMB: memebres recusats, memebres amb mandat finalitzat. Més de 3 anys per emetre una sentència.

Catalunya a introduit dues coses que surten de l’edifici escolar: la carta de compromís educatiu i l’educació del lleure (esplais, casals….)

La Loe es una llei de sistema escolar no parla de l’educació en els familias, les instanciens.

Autonomia de centres i rendiments de comptes.

Es deixa que els centres facin el més adequat per ells mateixos (autonomia de centre). És la capacitat de prendre la decisió de cada centre per dur a terme el seu ensenyament, resposta a través de l’actuació (responsiveness).

Rendiment de comptes (accountability). Es deixa fer a la institució però de tant en tant es va controlan com va, és a dir, un cop donada l’autonomia es demanen uns resultats finals, per poder comprovar si ha funcionat correctament el mètode d’ensenyament.

L’autonomia sempre va lligada al rendiment de comptes.

Els centres educatius disposen d’autonomia en els àmbits:

Pedagògic LEC 97: Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya exerceixen l’autonomia pedagògica, a partir del marc curricular establert, i poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació (LEC, 97.1). L’autonomia pedagògica permet als centres determinar en el projecte educatiu concrecions del currículum i mesures organitzatives associades.

Organitzatiu: LEC 98 (és concret): Responsables de l’autonomia organitzativa. En els centres públics, correspon al consell escolar aprovar les normes d’organització i funcionament (LEC, 148.3.d) i a la direcció de cada centre, d’acord amb les competències dels òrgans de govern, impulsar i adoptar mesures per a millorar l’estructura organitzativa del centre, en el marc de les disposicions reglamentàries aplicables (LEC 98.3). En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre, havent escoltat el claustre del professorat, adoptar les decisions sobre l’estructura organitzativa del centre, i correspon al consell escolar, a proposta del titular o la titular del centre, aprovar les normes d’organització i funcionament (LEC, 98.4).

Gestió de recursos humans i materials LEC 99: La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre i l’autonomia comprèn la gestió de tot el personal, l’adquisició i la contractació de béns i serveis, la distribució i l’ús dels recursos econòmics del centre, el manteniment de les instal·lacions, i l’obtenció de recursos econòmics i materials addicionals (LEC, 99.1).

Desenvolupa l’autonomia de centres el D102/2010

Avaluació educativa: sistema de valoracions (pedagògic)

- Alumne: 1 interès. 2 rendiment (segons les seves possibilitats). 3 nivell. 4 creativitat. Si no es parteix de l’avaluació de l’alumne no s’arriba en lloc.

- Grup-classe: aquesta no s’entrega, es queda a l’escola Evaluar al grup classe. Es fa seguint la secuencia anterior (1. Interés…)

- Ensenyament-aprenentatge valoración si l’ensenyament del professor casa ambels aprenentatges dels alumnes. Pot haver un desajustament, sempre han d’anar units per a què això no pasi.

- Organització: horaris tutories, desdoblaments…

- Equip professional: ha d’analitzar i revisar la seva activitat

- Centre educatiu: basant-se en els altres punts anteriors, avaluar el centre en general.

Avaluació del centre

L’avaluació és una eina per al coneixement i la millora constant del servei educatiu. Sens perjudici del caràcter reservat de les dades que s'hi obtenen, el conjunt d’actuacions d’avaluació ha de proporcionar un coneixement aprofundit i interrelacionat de la realitat educativa. L’avaluació ha de permetre relacionar els resultats amb els processos d’ensenyament i aprenentatge, la gestió dels recursos i els objectius que el centre es proposa, d’acord amb les característiques del context en què es desenvolupa l’acció educativa. L’avaluació ha de ser especialment útil per a la presa de decisions que contribueixi a l’increment de la qualitat educativa que rep l’alumnat.

El pla d’avaluació del Departament d’Educació inclou la planificació i l’aplicació de tota l’activitat avaluativa que, d’acord amb el títol XI de la Llei d’educació, es fa des dels diferents àmbits: avaluació del sistema educatiu, avaluació de programes, avaluació de centres, avaluació de la funció directiva, de la funció docent…, així com la planificació i l’aplicació de l’avaluació de centre des d’una perspectiva que integra l’avaluació interna i l’avaluació externa.

Les estratègies d’avaluació de centre que actualment s’apliquen de manera prioritzada són l’avaluació global diagnòstica (AGD) i els indicadors de centre.

Tipus d’avaluacions:

- Interna: a partir de l’avaluació educativa, s’ autoevaluen ells mateixos i es supervisen.

- Externa tècnica: la fa personal de fora del centre, educadors, inspectors, avaluadors… és uan avaluació descendent, és a dir, de dalt a baix. La realitza una auditoria externa. És lavaluació prevista per la LOGSE i la LOE, dels centres docents portada a terme per la inspecció d’Ensenyament amb la col·laboració dels òrgans del govern dels centres i dels membres dels diferents secotors de la comunitat escolar. L’avaluació de l’àmbit d’ensenyament-aprenentatge forma part de l’actuació sistemàtica que la inspecció d’Ensenyament rrealitza cada curs escolar amb l’objectiu de valorar progressivament en els centres docents la planificació i el desenvolupament del procés d’ensenyament-aprenentatge i l’assoliment dels objectius en les diferent àrees del currículum.

Inclou les actuacions:

a) Lanàlisi de documentació elaborada pel centre.

b) La realització d’entrevistes amb membres dels equips directius, claustres, consells escolars, etc.

c) La participació en sessions de treball dels equips de professors; equips de cicle, departaments i seminaris, grups de treball i comissions, juntes d’avaluació.

d) L’observació directa del desenvolupament de l’acció docent a les aules i dels treballs dels alumnes.

- Social: Els pares encara que no siguin mestres han de saber com funciona tot i han de ser escoltats i saber que pensen.

Avaluació de sistema

La política preocupada per com s’inverteixen els diners fa una mostra, abans la feia el consell superior d’avaluacio i ara l’agencia d’avaluació i prospectiva de l’educació.

L’avaluació no es que cadascú diu el que pensa, no són valoracions, s’ha de fer un model (patró)

No s’analitza els resultats sino els processos.

L’avaluació hauria d’integrar-ho tot.

Es fan mostres, indicadors, proves estandarditzades, qüestionaris….

Eficiència i eficàcia: són els criteris d’avaluació, resultats = eficacia (comparació de resultats, analisis eficàcia) / resultats més baixos però el valor afegit de l’escola pot ser superior = eficiència.

Eficàcia= resultats/ objectius

Eficiència resultats/ recursos

Model EFQM (MODEL EUROPEU DE LA GESTIÓ DE LA QUALITAT)

Model d’avaluació sobre 100 punts-

Processos: 50% i es reparteix i es fa una opció prèvia

L’altre 50% és el valor dels resultats

Dins el procés es troba el lideratge valorat amb un 10%, els processos en general valorats amb un 14%, les persones que hi treballen amb un 9%, les polítiques i les estratègies valorades amb un 8% i els recursos i aliances amb un 9%.

Els resultats, trobem el resultat de les persones que hi treballen amb un 9%, els resultats amb els alumnes amb un 20%, els resultats de la societat amb en general 6% i els resultats claus amb un 15%.

Com es pot comprovar tot va encarat cap als resultat, per això cal que la innovació i l’aprenentatge comencin pels agents facilitadors i el lideratge, segons el model EFQM.

La missió de l’EFQM és:

"Estimular i ajudar a les organitzacions europees a participar en activitats de millora que les portin, en última instància, a l'excel·lència en la satisfacció dels seus clients i dels seus empleats, en el seu impacte social i en els seus resultats empresarials".

Donar suport als directius de les organitzacions europees en l'acceleració del procés de convertir la Gestió de Qualitat Total en un factor decisiu per aconseguir una posició de competitivitat global. Dins del model es distingeixen un total de 9 criteris, que s'agrupen en:

Els Agents facilitadors (Criteris 1 al 5) són aspectes del sistema de gestió de l'organització. Són les causes dels resultats.
Els Resultats (Criteris 6 al 9) representen el que l'organització aconsegueix per a cadascun dels seus actors (Clients, Empleats, Societat i Inversos).

Per a cada grup de criteris hi ha un conjunt de regles d'avaluació que es troben recollides en la “lògica REDER”:

Els agents han de tenir un enfocament ben fonamentat i integrat amb altres aspectes del sistema de gestió, la seva efectivitat s'ha de revisar periòdicament per tal d'aprendre i millorar, i han d'estar sistemàticament desplegats i implantats en les operacions de l'organització. Els resultats han de mostrar tendències positives, comparar favorablement amb els objectius propis i amb els resultats d'altres organitzacions, estar causats pels enfocaments dels agents i abastar totes les àrees rellevants.

Avaluar analitzant variables i indicadors:

Entrada: context, recursos / inversions
Procés: servei, gestió / direcció, agents
Producte: resultat, beneficiaris / grups d’interès.

Projecte 1x1.

Té com a objectiu integrar les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els centres educatius.

Aquest projecte, que es va iniciar el curs 2009-2010 en els instituts d'educació secundària, té en compte l'ús d'un ordinador portàtil per part de cada alumne o alumna i la transformació de les actuals aules en“aules digitals”, amb accés a Internet i a continguts i recursos educatius en format digital. EduCAT1x1, tot i tenir la seva pròpia estratègia, aprofita els recursos que el Ministeri d'Educació posa a disposició de les comunitats autònomes mitjançant el projecte d'àmbit estatal "Escuela 2.0".

Instruccions per a determinar el currículum de l’alumnat que, havent cursat matèries de batxillerat del pla d’estudis establert per la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE), s’incorpora al batxillerat establert per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOE) a partir del curs 2009-2010

L’alumnat que hagués superat un mínim de sis matèries en el batxillerat-LOGSE podrà incorporar-se a batxillerat-LOE, en qualsevol dels seus règims, amb reconeixement de les matèries superades d’acord amb el que s’estableix a l’annex. Aquest alumnat no haurà de cursar la matèria Ciències per al món contemporani.

L’alumnat procedent de batxillerat-LOGSE en règim nocturn no haurà de cursar la matèria Educació Física en incorporar-se a batxillerat-LOE en qualsevol dels seus règims.

El reconeixement d’una matèria comporta el reconeixement de la qualificació obtinguda en el seu moment. En cas que una matèria de batxillerat-LOGSE es consideri equivalent a dues matèries de batxillerat-LOE, la qualificació obtinguda en la matèria original s’assignarà a les dues matèries reconegudes.

PROVA d’avaluació aprenentatges 6EP 2010

- Objectius:

1. Comprovar el nivell d’assoliment de les competències bàsiques en acabar

l’educació primària.

2. Enfortir l’autonomia de centre proporcionant a cada un els elements per

determinat els seus punts forts i els seus punts febles.

3. Donar eines d’ajust i millora útils al llarg de l’etapa de primària.

4. Afavorir el trànsit individualitzat a l’educació secundària.

- Característique:

1. És una prova universal per a tot l’alumnat de sisè de primària de caràcter extern.

2. No determina el pas a l’educació secundària.

3. Mesura les competències bàsiques.

- Organització i correcció:

79 comissions d’aplicació distribuïdes territorialment i constituïdes per:

a) Un inspector/a, que exerceix com a president/a de la comissió.

b) Un professional dels Serveis Educatius, que exerceix com a secretari de la comissió.

c) Un nombre d’avaluadors externs igual o superior al nombre de centres de cada unitat territorial: un total de 2.589 de primària i secundària.

Pacte Nacional per a l'Educació a Catalunya

- Acords relatius a les famílies i educació

1. Els principis

Les famílies són la primera instància socialitzadora de la infància i la seva acció sobre els processos educatius dels fills i filles és fonamental. L’escola pot complementar la feina de la família, però mai no podrà substituir-la. Les relacions entre la institució escolar i la família i la seva acció educativa han de ser complementàries i reforçar-se mútuament i han d’em- parar l’esforç dels estudiants.

2. La dimensió individual de la participació de les famílies a l’escola

• Garantir a les famílies una adequada informació dels centres educatius. El Govern i

els agents socials consideren que la transparència i la rendició de comptes són dues qüestions essencials que han de caracteritzar les actuacions de tots centres que presten el servei públic educatiu. La participació i la coresponsabilització que es pretén de les famílies així com el respecte als seus drets requereix que aquestes tinguin una adequada informació del centre, de les seves característiques, definides en el seu projecte educatiu, i del seu funcio- nament intern, així com dels serveis complementaris que ofereix i del seu cost.

• Compromís de les famílies amb l’educació i establiment de protocols de cooperació entre famílies i centres educatius. El dret d’infants i joves a l’educació comporta, en prime- ra instància, l’obligació de les famílies a donar el suport necessari a llurs fills i filles. El com- promís de les famílies amb l’escolarització i amb l’evolució dels seus fills i filles requereix, també, de la seva participació en la vida escolar. Amb la finalitat d’arribar a acords educa- tius amb les famílies, també és necessari que els centres estableixin protocols de coopera- ció adreçats a les famílies, en especial quan aquestes s’incorporen per primera vegada al centre.

• Compromís dels centres educatius amb les famílies. La millora de l’acció tutorial i una major coresponsabilitat educativa fan necessari situar l’atenció a les famílies com un factor de millora qualitativa del sistema educatiu. En aquest sentit, el Departament d’Educació, a través de la normativa corresponent, haurà de preveure que els centres i el professorat pu- guin oferir assessorament i una adequada atenció a les famílies amb la finalitat que aquestes puguin compartir amb els professionals l’evolució educativa de llurs fills i filles i establir canals eficaços de comunicació i intercanvi. Aquest compromís s’ha de reflectir en la presa d’acords concrets que comprometin família i escola.

• Respecte al projecte educatiu dels centres. Les famílies i l’alumnat escolaritzat en un centre del servei públic educatiu hauran de respectar el seu projecte educatiu, encara que no el comparteixin totalment.

• Compatibilitat de l’activitat laboral amb les obligacions educatives de les famílies. El Govern i les organitzacions patronals i sindicals han de promoure la regulació de permisos laborals per als treballadors i treballadores amb fills i filles en edat escolar, així com altres be- neficis socials, que permetin fer compatibles l’activitat laboral amb les obligacions educati- ves de les famílies.

3. La dimensió col·lectiva de la participació de les famílies a l’escola: les associacions de mares i pares d’alumnes

• Reconeixement del paper de les AMPA com a associacions d’utilitat pública. Al nostre país les associacions de mares i pares d’alumnes són unes entitats que han fet i continuen fent una inestimable aportació qualitativa al sistema educatiu. Les AMPA són una important via de participació de les famílies i sovint el seu compromís les ha portat a assumir la gestió de determinats serveis i activitats complementàries i extraescolars. En el marc de la llei cata- lana d’educació el Govern impulsarà el reconeixement del paper de les AMPA com a asso- ciacions d’utilitat pública i promourà mesures fiscals i de suport a la seva tasca. Així mateix, el Govern impulsarà aquelles mesures que facilitin a les federacions i confederacions d’AMPA atendre adequadament els compromisos derivats de la seva representació institucional.

• Incloure el grau de participació de les AMPA a l’avaluació dels centres educatius. El centres i el territori han de fomentar i promoure la participació activa de les famílies en les AMPA, i el grau de participació ha de ser també objecte d’avaluació dels centres educatius.

• Establiment de canals estables d’interlocució entre les federacions d’AMPA i l’Ad- ministració educativa. Per tal de donar un nou impuls a la relació i entesa entre les federa- cions i confederacions que agrupen les AMPA i l’Administració educativa es requereix que es pugui disposar de canals estables d’interlocució. Amb aquesta finalitat, el Departament d’Educació designarà un responsable de les relacions amb les federacions i confederacions d’AMPA.

• Suport i assessorament a les activitats formatives organitzades per les federacions d’AMPA. La participació i la coresponsabilitat en educació requereixen, entre altres, instru- ments de formació i d’espais de debat conjunt de la comunitat educativa dels centres i del seu entorn. Amb la finalitat de potenciar i afavorir una participació real, efectiva i de qualitat de les famílies en l’educació dels seus fills i filles i en la vida dels centres educatius, el Departament d’Educació continuarà donant el seu suport i assessorament a les activitats formatives orga- nitzades per les diverses federacions d’AMPA i, en concret, a les escoles de pares.

• Formació específica adreçada al professorat per millorar les relacions amb les famí- lies. Així mateix i d’acord amb allò que estableixi el Pla Marc de Formació Permanent 2005- 2010 i els acords de formació permanent amb l’escola concertada, es preveurà una formació específica adreçada a donar al professorat la capacitació necessària per millorar les rela- cions amb les famílies.

* Breu resum pacte nacional

Les families són el primer agent socializador dels infants, són un punt clau en la seva educació. L’escola ajuda i complementa l’educació però mai pot substituir-la, es a dir

no podem pensar i esperar que l’escola sola s’encarregui de l’educació.

Per altra banda la relació família-escola és imprescindible tant per el bon funcionament de l’escola, com per el correcte rendiment i educación dels alumnes.

L’escola ha de mostrar amb claredat a les families el seu funcionament, els seus objectius, les seves actuacions, etc i les familias per la seva part s’han de comprometre i col·laborar amb les centres educatius.