T-13: Centre amb sistema pedagògic
La institució escolar és una realització pedagògica: bases científiques (neurociència, psicologia, sociologia), intervenció dissenyada (pedagogia, didàctica, orientació escolar) i organització comú (administració, economia, gestió de personal) en un sistema amb consistència interna i adequació externa al context on es realitza.
Cal que tinguem presents:
· aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX
· marc de la política i legislació en una societat
· necessitats generals dels ciutadans
n necessitats particulars de grups socials o d'alumnes
M Model explicatiu de l’aprenentage com a mediació cultural
M Model explicatiu de l’aprenentage com a mediació cultural
El Model d’aprenentatge com a mediació cultural el professor la de tenir en compte, és a dir, és important que el mestre tingui en compte quins són els interessos dels seus alumnes i el seu entorn cultural i social, això li pot donar les pistes de perquè certs alumnes adopten unes postures o unes altres davant de certes situacions que es produeixin a la seva vida.
Podem dir que la observació és la base fonamental del mestre, ja que si no perdem de vista mai l’aula a la que estem, podrem detectar les emocions dels nens/es i així poder ajudar-los.
A més a més el professor ha de saber quins programes de televisió miren als seus alumnes, quines són les seves aficions i els seus interessos, així és més fàcil mantenir una bona relació entre mestres i alumnes i així l’ambient de l’aula seà més tranquil i equilibrat.
El sistema pedagògic en un centre educatiu
El projecte educatiu de centres recull la identitat del centre, n’explica quins són els objectius, n’orienta l’activitat i li’n dóna sentit amb la finalitat que els alumnes assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu. Impulsa la col·laboració amb diversos sectors de la comunitat educativa i la relació entre el centre i l’entorn social. Ha de tenir en compte les característiques socials i culturals del context escolar i preveure les necessitats educatives de l’alumnat.
Perquè sigui consistent ha d’incloure:
- Anàlisi de context: On som?
- Trets d’identitat: Qui som?
- Finalitats i grans objectius: Què pretenem?
- Estructura organitzativa: Com ens organitzem?
- Funcionament efectiu: Com en va?
Exemples d’escoles amb un projecte propi:
Escola L’Horitzó
Filosofia del projecte:
- Els coneixements de la societat en el seu temps. La seva projecció.
- La retroalimentació de cada nen.
- Procés maduratiu al llarg de la seva vida.
- El seu entorn familiar i social.
- El seu creixement maduratiu i la influència que tot plegat té en ell.
- Una molt seriosa relació amb la família durant tota la seva escolarització.
“Maximitzar la capacitat personal de cada alumne tot tenint en compte l´edat madurativa i les vivències amb l´entorn i en el temps”
Escola – Institut Jacint Verdaguer
Principis educatius del projecte:
1. La coherència educativa dins del període d'educació obligatòria, que només es pot donar des d'una perspectiva de treball cooperatiu entre les etapes que la conformen. Lògicament això suposa treball en equip i trobar consensos pedagògics des de les diferents visions: RIQUESA.
2. Continuïtat d'un projecte propi de centre basat en objectius i metodologies comuns que ajuden a la coherència i formació dels nostres alumnes: COHERÈNCIA.
3. L'equilibri enriquidor que suposa treballar de manera conjunta mestres i professors i poder arribar més a acords que no pas a culpabilitzacions mútues entre uns i altres: ESFORÇ.
4. Un canvi en els errors comesos en l'estructura organitzativa de la LOGSE (no en la pedagògica) i que pots ajudar a millorar (com sembla que ja ho fa) uns resultats que en el nostre país no són massa alegres: INNOVACIÓ.
5. L’optimització dels recursos disponibles i la sostenibilitat dels recursos públics que sempre són limitats: RESPONSABILITAT
6. Destacar, dins la coherència de la línia metodològica, el concepte d'educar per aprendre a aprendre que la societat del coneixement ha permès i que en el nostre centre sempre ha tingut un paper primordial com a base de l'autonomia personal i del treball cooperatiu a partir de l'organització i dels recursos que emprem en el centre i que han estat pioners i imitats en el nostre sistema educatiu: REALITAT.
“En educació el paper del mestre o del professor és primordial, doncs és ell qui en última instància executa l’objectiu pel qual se l'ha contractat i qui té un contacte directe amb l'objecte de la nostra raó de ser: l'alumne. Però l'educació no pot dependre únicament del factor humà, el sistema ha de ser sòlid per si mateix, no pot dependre de la casualitat, ha de permetre que a partir d'uns objectius clars, metodologies compartides, recursos innovadors i organització del centre en funció dels alumnes, aquest, funcioni independentment de qui hi hagi en aquell moment, doncs tots sabem que les persones som efímeres i que ara hi som i ara no, però els nens i nenes hi són sempre i sempre tenen la mateixa edat i les mateixes necessitats (ells evolucionen però nosaltres no ho veiem.
Súnion Escola ESO-BAT
La metodologia didàctica de Súnion es basa en tres principis:
· L’activitat: l’aprenentatge ha de ser actiu, és a dir, l’alumne/a ha de ser el protagonista dels seus aprenentatges.
· La motivació i recursos: des d’un clima de confiança, cal partir dels coneixements de L’alumne/a per ampliar-los progressivament de forma motivadora, emprant els recursos humans i tecnològics més adequats.
· L’aprenentatge entre els alumnes: els alumnes no només aprenen dels adults sinó també dels iguals. Per això, el treball en grup i les tasques cooperatives no només promouen habilitats socials sinó que també afavoreixen, d’una altra manera, l’aprenentatge.
El professor a Súnion és, fonamentalment, l’animador del procés d’aprenentatge dels alumnes. La seva activitat, encaminada a crear les condicions òptimes en què s’ha de desenvolupar aquest procés, gira al voltant de tres eixos:
- El didàctic, com a responsable de l’ensenyament/aprenentatge d’una àrea/matèria de coneixement.
- El pedagògic, com a conseller (tutor) de quatre grups naturals.
- El de la gestió escolar, com a responsable del funcionament d'un servei de l'Escola.
La Fundació Collserola
Projecte educatiu:
· Conduir els nostres alumnes a l'edat adulta en les millors condicions possibles i aconseguir-ne la formació integral com a persones.
· Afavorir el seu procés maduratiu i d'autonomia per tal que adquireixin les eines i el bagatge cultural necessaris per tenir criteri propi.
· Contemplem de forma singular l'orientació educativa i formativa en tots els àmbits, de forma contínua i sistemàtica en el present i amb projecció cap al futur.
· Ens plantegem una relació molt estreta entre els professors i les famílies.
· Està enfocat cap als estudis universitaris, que són l'aspiració de la gran majoria de famílies però sense oblidar el marc bàsic d'actuació.
· Atenció individualitzada és un dels principals compromisos educatius de la FUNDACIÓ.
LES COMUNITATS D’APRENENTATGE
Les Comunitats d’Aprenentatge es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula .
Un dels elements fonamentals dins les Comunitats d´Aprenentatge és la participació de tota la comunitat educativa: familiars, professorat, voluntaris, etc. Cal la implantació de tots els agents educatius de la comunitat, no només dels docents ja que no són els únics responsables de la formació dels infants, si no aquesta tasca mai tindrà èxit. Les persones treballen en pla d´igualtat amb un objetiu compartit: l´aprenentatge dels nens i nenes per no estar socialment exclosos a la societat de la informació.El model vigent d’educació té moltes mancances a l´hora de fer front al fracàs escolar i la conflictivitat a les aules, de manera que l’escola, enlloc de contribuir a la igualtat de tots els ciutadans i ciutadanes, en ocasions es converteix en un agent reproductor de l’ordre social.
L’escola no pot continuar essent la mateixa que a la societat industrial, quan el professorat, com a dipositari dels sabers culturals i de la informació rellevant, traspassava aquests continguts a un alumnat que no disposava de cap altra via per a accedir-hi. L’objectiu de l’educació consistia, doncs, en l´extensió d´aquests coneixements a la majoria de la població. Avui, les TIC posen tota aquesta informació i molta més a l’abast de tothom i fa que, entre altres factors, l’educació es trobi davant d’una nova realitat que l’obliga a redefinir el seu paper. L’alumnat ja no necessita que se li transmetin uns coneixements inaccessibles, sinó recursos per a gestionar, seleccionar i analitzar críticament els enormes volums d’informació.
Per altra banda, en les Comunitats d’Aprenentatge es treballa per desenvolupar al màxim les capacitats de tots i totes, ja que això implica posar l’accent sobre les capacitats i no sobre els dèficits, sobre les possibilitats i no sobre les dificultats.
Educació lliure
La Xell és la Xarxa d'Educació Lliure, una xarxa de persones a favor d’una mirada respectuosa envers les necessitats vitals de la infància.
Creiem que educar no significa instruir, ni tan sols ensenyar, sinó més aviat cuidar i acompanyar els processos de vida dels infants, les seves famílies i els nostres propis.
L’educació lliure pretén ser una relació educativa basada en l’acceptació i el respecte per la persona, que se sosté en la idea que la principal funció de l’educació no és preparar individus per incorporar-se al món laboral, sinó que representa un compromís per entendre i ajudar l’altre a desenvolupar-se en totes les seves dimensions. La família es considera el principal element en la criança i educació dels nens i les nenes. Molts dels projectes d’educació lliure són creats i coordinats des de les famílies, altres són responsabilitat de grups d’educadors/es, i també hi ha projectes amb responsabilitats compartides. Però en tots els casos, la inclusió i la participació de les famílies és un element fonamental, Podríem dir que hi ha una perspectiva sistèmica en aquests enfocaments.
Els principis i les pràctiques d’aquesta educació té un fort vincle amb importants pedagogs com John Dewey, el corrent de l’Escola Nova, les escoles Montessori, l’escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, les escoles de Freinet, etc.
Els principals motius pels quals les famílies opten per aquesta opció són:
- Desacord amb les línies pedagògiques del sistema educatiu actual
- Mala relació amb els companys
- Donar més importància al contacte amb la natura i la família
- Potenciar valors difícils de treballar a l’aula
- Respectar les necessitats vitals de l’infant
- Ambient competitiu i tens a l’aula
- Falta de possibilitat de presa de decisions per part de l’infant.
Espanya no accepta aquest tipus d’aprenentatge com a escolarització obligatòria. La Fiscalia no permet que hi hagi infants no escolaritzats, tot i que cada vegada és més difícil. Aquest tipus de pedagogia té un fort recolzament en diferents països (Argentina, EEUU, França, etc).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada