T-1 El sistema escolar. La institució espanyola.
Instrucció, ensenyament, educació, aprenentatge.
Instrucció, ensenyament, educació, aprenentatge.
Amb la revolució francesa es va iniciar la instrucció gratuïta promoguda per els il·lustrats. Volien una instrucció publica i gratuïta per a la ciutadania.
Rousseau i Condorcet van ser dos dels il·lustrats més importants que defensaven aquesta idea.
Rousseau i Condorcet van ser dos dels il·lustrats més importants que defensaven aquesta idea.
Rousseau deia que s’havia d’observar i conèixer als infants per damunt de tot per poder arribar a ser un bon mestre i saber què i com s’ha d’ensenyar.
Condorcet va fer una defensa de l’educació publica.
Schiller i Goethe (romàntics alemanys) van conjuntar l’emoció i els sentiments. Defensaven que té el mateix pes la raó que els sentiments (per aquest motius se’ls va denominar romàntics). Schiller afirma que l’estètica és l’equilibri entre raó i sentiments.
Condorcet va fer una defensa de l’educació publica.
Schiller i Goethe (romàntics alemanys) van conjuntar l’emoció i els sentiments. Defensaven que té el mateix pes la raó que els sentiments (per aquest motius se’ls va denominar romàntics). Schiller afirma que l’estètica és l’equilibri entre raó i sentiments.
Jean-Jacques Rousseau
Era considerat més aviat un filòsof polític, però a través de la seva novel·la “Emilio, o De l'educación” promou pensaments filosòfics sobre l'educació, sent aquest una de les seves principals aportacions. En aquest llibre, exalta la bondat de l'home i de la naturalesa alhora que Emilio, o De la educación planteja temes que mes endavant desenvolupa en " Del Contrato Social".
· Emilio, o De la educación (1762)
Novel·la filosòfica educativa, escrita en 1762, descriu i proposa una perspectiva diferent de l'educació que és aplicada en Emilio. Rousseau, partint de la seva idea que la naturalesa és bona i que el nen ha d'aprendre per si mateix en ella, vol que el nen aprengui a fer les coses, que tingui motius per fer-les per si mateix.
La novel·la està dividida en cinc parts. Les tres primeres es dediquen a la infantesa, la quarta es consagra a l’adolescència i l'última abreuja l'educació de Sofia, dona ideal, i de la vida paternal, política i moral d'Emilio.
La novel·la està dividida en cinc parts. Les tres primeres es dediquen a la infantesa, la quarta es consagra a l’adolescència i l'última abreuja l'educació de Sofia, dona ideal, i de la vida paternal, política i moral d'Emilio.
- Llibre Primer.
Des del ventre de la mare es pot dir que un està viu. Així doncs, mentre el nen va creixent, segons Rousseau, deu per la seva pròpia voluntat anar adquirint coneixement. Ell diu: «Naixem capacitats per aprendre, però no sabent ni coneixent gens», igual que diu que l'educació de l'home comença en néixer, a força d'experiències pròpies i adquisicions generals. Sense adonar-nos, des que naixem som lliures i per la nostra pròpia voluntat coneixem el que és plaure, dolor i rebuig. Creu que l'aprenentatge és molt necessari, especialment en aquesta etapa de la vida.
Rousseau també, «Més aviat, un nen està lliure quan pot aconseguir la seva voluntat». Pensa que hem de deixar al nen manifestar la seva voluntat i curiositat pel que li envolta. És a dir, deixar al nen tocar, assaborir, posar en pràctica els seus sentits sensorials per aprendre.
- Llibre Segon
En aquesta part Rousseau diu: «La naturalesa va formar als nens perquè fossin estimats i assistits». També diu que si els nens escoltessin a la raó, no necessitarien que els eduquessin. Als nens se'ls ha de tractar amb suavitat i paciència; explica que al nen no se li ha d'obligar a demanar perdó, ni imposar un càstig. La norma de fer bé és l'única virtut moral que ha d'imposar-se.
- Llibre Tercer
- Llibre Tercer
Segueix sent part de la infantesa, entre els dotze i tretze anys. El cos segueix desenvolupant-se i la curiositat natural també. Rousseau diu: «el nen no sap alguna cosa perquè l'hi has dit, sinó perquè ho ha comprès ell mateix», suggerint que el nen s'inspiri per la seva voluntat, que només se li donin mètodes per despertar el seu interès i no el seu avorriment. Llavors és quan Rousseau comença a ensenyar-li a conservar, de manera que tingui més dret moral.
- Llibre Quart
En aquesta secció comença l'adolescència. Rousseau afirma que «el nen no pot posar-se en el lloc d'uns altres, però una vegada s'aconsegueix l'adolescència, pugues i fa així: Emilio per fi pot ser introduït en la societat». Ja en l'adolescència, Emilio té un millor enteniment dels sentiments, però també s'exalten les passions. Rousseau diu que «Les nostres passions són els principals instruments de la nostra conservació», per a ell, el sexe, la passió i l'amor són producte d'un moviment natural.
També en aquesta part, s'exposa a Emilio a la religió, però no aconsegueix veure-la com alguna cosa significatiu per a ell.
- Llibre Cinquè
Finalitza l'adolescència als vint anys, quan Emilio i la seva promesa Sofia van aconseguint la vida matrimonial
Nicolas de Condorcet
Condorcet proposa en la seva teoria el marc de la igualtat, és a dir la universalitat on no existeixi la distinció de classes socials ja que ens recalca que la ignorància no permet a l'ésser humà reflexionar i triar les opcions correctes quan s'enfrontin a un problema. En aquesta lògica pretén unificar els aprenentatges de tots els ciutadans, doncs considera que el fonamental en l'educació és instruir-se i conrear-se per al desenvolupament de l'autoestima i l'amor per la humanitat , es a dir, va a aconseguir que els alumnes puguin amb els seus propis coneixements enfrontar diverses situacions que li posi la vida en qualsevol matèria i li pugui donar solució.
La proposta de Condorcet té com a finalitat tenir una democràcia capaç d'assegurar la felicitat i el desenvolupament de tots els individus de la nació.
Finalment Condorcet parla d'un sistema educatiu que va des de l'educació bàsica fins a l'acadèmia de ciències, a més d'atribuir-li un fort sentit moral a cadascun d'aquests nivells perquè ella formaria ciutadans preparats però alhora responsables
Finalment Condorcet parla d'un sistema educatiu que va des de l'educació bàsica fins a l'acadèmia de ciències, a més d'atribuir-li un fort sentit moral a cadascun d'aquests nivells perquè ella formaria ciutadans preparats però alhora responsables
- Conceptes claus:
Instrucció: Aprenentatges de tipus repetitius que s’aprenen a través de la continua repetició. Ex: llegir, escriure, sumar... Són aprenentatges que no s’han d’explicar gaire.
Ensenyament: és l'acte de transmissió de coneixements i hàbits per part d'un mestre o ensenyant a uns alumnes. Acostuma a designar-se amb aquesta paraula l'acció del professor en l'educació formal, o la de l'oficial o expert en una feina o afició.És un sentit més ampli que inclou la instrucció.
Educació: És el procés multidireccional mitjançant el qual es transmeten coneixements, valors, costums i formes d'actuar. L'educació no només es produeix a través de la paraula: està present en totes les nostres accions, sentiments i actituds.
És el tot que inclou l’ensenyament i la instrucció.
És el tot que inclou l’ensenyament i la instrucció.
Aprenentatge: canvi relativament permanent en els mecanismes de conducta, resultat de l'experiència i que no es pot atribuir a processos maduratius És el resultat de l’ensenyament.
Formació: És el resultat del procés d’educació de les persones.
- Altres conceptes o termes associats
Didàctica: és la disciplina científico-pedagògica que té com a objecte d'estudi el procés d'ensenyament-aprenentatge. És per tant la part de la pedagogia que s'ocupa dels sistemes i mètodes pràctics d’ensenyament destinats a plasmar en la realitat les directrius de les teories pedagògiques. Es basa en ensenyar a tots totes les coses.
Pedagogia: Aplicació pràctica de la psicologia de l'educació que té com a objectiu l'estudi de l'educació com a fenomen psicosocial, cultural i específicament humà.
Kant al 1600 va començar a fer classes de pedagogia.
La pedagogia vol dir conduir als infants tenint clars els objectius i finalitats dels nens/es. Cal dir que no tot és la finalitat, el camí també és molt important.
Kant al 1600 va començar a fer classes de pedagogia.
La pedagogia vol dir conduir als infants tenint clars els objectius i finalitats dels nens/es. Cal dir que no tot és la finalitat, el camí també és molt important.
Organització escolar: Fa referència tant a una comunitat educativa, al costat de les normes, procediments i sistemes de control necessaris per al seu funcionament.
És el que relaciona la distribució dels grups i el temps de l’educació.
És el que relaciona la distribució dels grups i el temps de l’educació.
Metodologia: Disciplina que estudia els mètodes adequats a cada situació.
La institució escolar és un instrument del despotisme il:lustrat, (forma de govern característica a l'Europa del segle XVIII i que es podria resumir amb la frase de "tot per al poble però sense el poble"). Utilitza l’escola amb uniformització i centralisme.
Imperi Romà Imperi Napoleònic
llengua-dret-religió llengua-dret-escola
llengua-dret-religió llengua-dret-escola
En l’escola ideal tenim la reconciliació entre els ideals individualistes i els institucionals. (1897) Dewey; My pedagogic creed.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada