T-5 Metodologia sistèmica i tecnificació de l’educació
Teoria General de Sistemes Cibernètica Taxonomies: Nord-America any 1950, Investigacions universitàries.
Teoria General de Sistemes Cibernètica Taxonomies: Nord-America any 1950, Investigacions universitàries.
TEORIA GENERAL DEL SISTEMA
Ludwig Von Bratalanffy
Biòleg, filòsof, art.
Sistemes dinàmics regulats (de l’organisme vital ala maquina), la maquina com a sistema. L’esser humà disposa de dos organismes, el nerviós i el circulatori, els quals treballen coordinats, es a dir, si no es coordinen no funcionen.
Estructura i funció...funció i estructura.Sistema nerviós, circulatori, aparell reproductor, òrgan (cor). En el sistema cada part fa la seva funció però han d’estar molt ben articulades i relacionades.
Sistema com a concepte. A partir de sistemes biològics compara lo biològic amb lo mecànic, amb lo social.
La finalitat de l’educació és fer al individu una persona i societat
La finalitat és marcar objectius (els objectius serveixen per concretar coses) i les relacions que s’estableixen entre aquests objectius.
Von Bratalanffy fa servir una metodologia múltiple per arribar a l’objectiu. Deducció és anar de lo més general a lo més concret i la inducció és a l’inversa. “El tot és més que la suma de les parts, particularment els organismes vitals”.
Estructura i funció...funció i estructura.Sistema nerviós, circulatori, aparell reproductor, òrgan (cor). En el sistema cada part fa la seva funció però han d’estar molt ben articulades i relacionades.
Sistema com a concepte. A partir de sistemes biològics compara lo biològic amb lo mecànic, amb lo social.
La finalitat de l’educació és fer al individu una persona i societat
La finalitat és marcar objectius (els objectius serveixen per concretar coses) i les relacions que s’estableixen entre aquests objectius.
Von Bratalanffy fa servir una metodologia múltiple per arribar a l’objectiu. Deducció és anar de lo més general a lo més concret i la inducció és a l’inversa. “El tot és més que la suma de les parts, particularment els organismes vitals”.
- Isomorfisme: significa que té la mateixa forma
- Homeomòrfic en les cultures, Raimon Panikkar: fa la mateixa funció (exemple: la castanyada a Catalunya i Hallowen a EUA.
Teoria General de Sitemes
Entrada Processos interns Sortida
à à
Retroalimentació
Correcció interna Correcció externa
La Teoria General de Sistemes apareix com una metateoría, una teoria de teories (en sentit figurat), que partint de l’abstracte concepte de sistema busca regles de valor general, aplicables a qualsevol sistema i en qualsevol nivell de la realitat.
La TGS va sorgir a causa de la necessitat d'abordar científicament la comprensió dels sistemes concrets que formen la realitat, generalment complexos i únics, resultants d'una història particular, en lloc de sistemes abstractes com els quals estudia la Física.
Va ser, en origen una concepció totalitzadora de la biologia (denominada "organicista"), sota la qual es conceptualitzava a l'organisme com un sistema obert, en constant intercanvi amb altres sistemes circumdants per mitjà de complexes interaccions. Aquesta concepció dins d'una Teoria General de la Biologia va ser la base per a la seva Teoria General dels Sistemes. Von Bertalanffy va utilitzar els principis exposats per explorar i explicar temes científics i filosòfics, incloent una concepció humanista de la naturalesa humana, oposada a la concepció mecanicista i robòtica.
La TGS va sorgir a causa de la necessitat d'abordar científicament la comprensió dels sistemes concrets que formen la realitat, generalment complexos i únics, resultants d'una història particular, en lloc de sistemes abstractes com els quals estudia la Física.
Va ser, en origen una concepció totalitzadora de la biologia (denominada "organicista"), sota la qual es conceptualitzava a l'organisme com un sistema obert, en constant intercanvi amb altres sistemes circumdants per mitjà de complexes interaccions. Aquesta concepció dins d'una Teoria General de la Biologia va ser la base per a la seva Teoria General dels Sistemes. Von Bertalanffy va utilitzar els principis exposats per explorar i explicar temes científics i filosòfics, incloent una concepció humanista de la naturalesa humana, oposada a la concepció mecanicista i robòtica.
CIBERNÈTICA I EDUCACIÓ
Norbert Wiener
Fundador de la cibernètica. Va encunyar el terme en el seu llibre Cibernètica o el control i comunicació en animals i màquines, publicat en 1948.
· CibernèticaLa cibernètica és l'estudi interdisciplinari de l'estructura dels sistemes reguladors. Està estretament vinculada a la teoria de control i a la teoria de sistemes. Els sistemes complexos afecten i després s'adapten al seu ambient extern; en termes tècnics, se centra en funcions de control i comunicació: tots dos fenòmens externs i interns del/al sistema. Aquesta capacitat és natural en els organismes vius i s'ha imitat en màquines i organitzacions. Especial atenció es presta a la retroalimentació i els seus conceptes derivats.
Procés de regulació.... Optimització
Fa la comparació entre orgànic i mecànic i observar que als sistemes hi ha uns mecanismes que regulen i que també tenen les màquines.
La cibernètica és una barreja de ciència, tecnologia i praxiologia
Es centra en: informació-control-regulació-comunicació
Entropia: tendència al desordre à Neguentropia: organització de la informació
Procés rítmic, codificació, ordre...
Procés rítmic, codificació, ordre...
· Educació: Teoria matemàtica de la informació de Claude shannon (1949)
Tractament quantitatiu i tecnològic de la pedagogia sense deixar de banda la subjectivitat, consciència i creativitat.
Tractament quantitatiu i tecnològic de la pedagogia sense deixar de banda la subjectivitat, consciència i creativitat.
Optimització del sistema, equilibri dinàmic, homeòstasi orgànica (equilibri de la temperatura).Introdueix els conceptes de feedback o retroalimentació, i de quantitat d'informació, de manera que es converteix en precursor de la teoria de la comunicació o la psicologia cognitiva
Feedbefore: anticipació/ feedback: revisió, ajustament.
TECNOLOGIA EDUCATIVA I MESURA DE L’EFICÀCIA. (TEORIES EXTERNES A L’EDCUCACIÓ).
Ralph Tyler
- 1930: Avaluació educativa com a mesura de resultats.
-1942: Avaluació curriculum: entre objectius i resultats.
- 1950: Expansió de l’educació sense resultats millors. En aquest moment existeixen
escoles per a tothom i per a ensenyar-ho tot, però no hi obtenen resultats.
Existeix una preocupació.
escoles per a tothom i per a ensenyar-ho tot, però no hi obtenen resultats.
Existeix una preocupació.
-1963: Lee J.Cronbach---- avaluació per millorar el currículum.
-1970: A partir d’aquest augmenta la professionalització en l’avaluació.
- 1981: Es crea un Joint Commite on Standards for Educational Evaluation, per posar en comú l’avaluació dels centres.
Control de la despesa pública. Obsessió per l’eficàcia i resultats (arribar al nivell exigit). No es té en compte l’eficiència (procés que es fa per arribar a l’eficàcia. Progrés en l’aprenentatge) perquè implicava despeses econòmiques, només tenien en compte l’eficàcia (resultats obtinguts a partir del que s’aprèn) es a dir, arribar als resultats encara que eren baixos.
El Model Pedagògic de Tyler contempla 7 passos:
1 .Identificar els objectius del programa Educacional.
2 .Classificar els objectius.
3 .Definir cada objectiu en termes de conducta.
4 .Identificar situacions en què els objectius són assolits.
5 .Dissenyar i seleccionar formes per provar mètodes d'avaluació.
6 . Desenvolupar i millorar les tècniques d'apreciació de l'assoliment.
7 . Interpretar els resultats obtinguts en funció dels objectius
INSTRUCCIÓ PROGRAMADA
SKINNER (1950)
Skinner diu, que el material d’ensenyament s’ha de dividir en fragments, el quals podran aportar un feedbak o retroalimentació i un reforç a l’estudiant. La finalitat de aprendre no és examinar.
- Motivació per part del docent
- Possibilitat de ritmes d’aprenentatge
- Dificultat mínima.
- Rapidesa a l’hora de corregir.
- Aspectes repetitius (ortografia, operacions...)
· Condicionament operant, tipus de reforços:
Davant d'una determinada situació, l'individu duu a terme una conducta (resposta), la qual té com a conseqüència un estímul reforçador. En un primer moment, la resposta és independent de l'estímul-reforç posterior. El condicionament consisteix a establir una associació entre aquesta resposta i el seu reforç corresponent.
1. Reforçament positiu.
No és altra cosa que un premi, el qual s'hi dona quan el comportament ha estat el correcte (el desitjable, encomanat, socialment adequat, etc.).
Els premis poden ser primaris (estrictament fisiològics) o secundaris (socialment establerts: diners, reconeixement, poder,…).
Exemple: El nen/a fa una cosa correctament com menjar-se tot el dinar del plat i es reforça positivament compensant-lo amb un postra que li agradi.
2. Càstig.
Seria l'oposat al reforçament positiu: determinada conducta considerada socialment incorrecta rep com a estímul-reforç un càstig. Es pretén amb això que aquella conducta deixi de fer-se.
Exemple: El nen o la nena que fa alguna cosa que sap que no ha de fer rep com a reforç un càstig.
Skinner la veia problemàtica perquè no proposava conductes alternatives.
3. Omissió.
Es tracta d'extingir un condicionament, eliminant l'estímul positiu que el reforçava.
Respon a l'esquema: si no fas això, et donaré un premi. Per tant, l'omissió, per a ser efectiva, ha de comportar la proposta d'una conducta alternativa.
4. Reforçament negatiu.
Davant d'un estímul aversiu constant, s'actua (resposta) de tal manera que aquell estímul desapareix.
Exemple: El nen/a no para de plorar fins que obté el que vol, estímul aversiu (reforç negatiu): El plor continua.
Resposta: donar-li el que demana (eliminació de l’estímul aversiu) i el nen/a deixa de plorar.
EFECTE DE LA RESPOSTA | POSITIU (apetitiu) | NEGATIU (aversiu) |
Rep un reforç | Reforçament positiu | Càstig |
Elimina un reforç | Omissió | Reforçament negatiu (Escapament, Evitació) |
TAXONOMIA DELS OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ
Benjamin Bloom (1950)
Àmbit del coneixement.
Influent psicòleg educatiu americà que va fer contribucions significatives a la Taxonomia d'objectius de l'educació. Altres contribucions seves van estar relacionades amb el camp de l'Aprenentatge i el Desenvolupament Cognitiu.
La Taxonomia d'objectius de l'educació de Bloom es basa en la idea que les operacions mentals poden classificar-se en sis nivells de complexitat creixent. L'acompliment en cada nivell depèn del domini de l'alumne en el nivell o els nivells precedents. Per exemple, la capacitat d'avaluar – el nivell més alt de la taxonomia cognitiva – es basa en el cas que l'estudiant, per ser capaç d'avaluar, ha de disposar de la informació necessària, comprendre aquesta informació, ser capaç d'aplicar-la, d'analitzar-la, de sintetitzar-la i, finalment, d'avaluar-la. La taxonomia de Bloom no és un mer esquema de classificació, sinó un intent d'ordenar jeràrquicament els processos cognitius.
Bloom va orientar un gran nombre de les seves investigacions a l'estudi dels objectius educatius, per proposar la idea que qualsevol tasca afavoreix en major o menor mesura un dels tres dominis psicològics principals: cognoscitiu, afectiu, o psicomotor.
La seva taxonomia va ser dissenyada per ajudar a professors i a dissenyadors educacionals a classificar objectius i metes educacionals. La seva teoria estava basada en la idea que no tots els objectius educatius són igualment desitjables. Per exemple, la memorització de fets, si bé una qualitat important, no és comparable a la capacitat d'analitzar o d'avaluar continguts.
Bloom va orientar un gran nombre de les seves investigacions a l'estudi dels objectius educatius, per proposar la idea que qualsevol tasca afavoreix en major o menor mesura un dels tres dominis psicològics principals: cognoscitiu, afectiu, o psicomotor.
La seva taxonomia va ser dissenyada per ajudar a professors i a dissenyadors educacionals a classificar objectius i metes educacionals. La seva teoria estava basada en la idea que no tots els objectius educatius són igualment desitjables. Per exemple, la memorització de fets, si bé una qualitat important, no és comparable a la capacitat d'analitzar o d'avaluar continguts.
Bloom definia tres àmbits en els quals han de situar-se els objectius de l'ensenyament:
Àmbit Cognitiu: Coneixement, comprensió, aplicació, anàlisi, síntesi, avaluació
Àmbit Afectiu: Rebre (atendre), respondre, valorar, organització.
Àmbit Psicomotor: Àmbit menys desenvolupat en les investigacions de Bloom.
Els pressupostos teòrics de Bloom partien de les bases teòriques del Conductisme i del Cognitivisme.
Àmbit Cognitiu: Coneixement, comprensió, aplicació, anàlisi, síntesi, avaluació
Àmbit Afectiu: Rebre (atendre), respondre, valorar, organització.
Àmbit Psicomotor: Àmbit menys desenvolupat en les investigacions de Bloom.
Els pressupostos teòrics de Bloom partien de les bases teòriques del Conductisme i del Cognitivisme.
Vol programar l’ensenyament per objectius clars i avaluables
- Coneixement: recordar, identificar, localitzar. Tenir unes quantes dades de coneixement està bé. Coneixement és relacionar coses.
- Comprensió: entendre, interpretar. Entendre molt bé, el procés de les paraules.
- Aplicació: Tècnica, saber fer, realitzar. Saber construir amb diferents elements, no solament es comprendre, sinó també es saber-ho fer bé.
- Anàlisis: Descomposar el que és complex en parts, i elements. Pas a pas podem educar. Si és molt difícil, quedarà més clar, fer les coses per parts.
- Avaluació: indicadors clars per a comprovar l’aprenentatge. S’ha de formular abans d’ensenyar. El conjunt de valoracions és una avaluació.
Introducció a Espanya
Finalitats, objectius: generals, específics, operatius, finals (1970)
Avaluació: inicial o diagnòstica, contínua o formativa, final o sumativa (1980)
Continguts: conceptuals, procedimentals, actitudinals- habituacions (1990)
TAXONOMIA DELS OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ
David R. Kraaghtwhol (1960)
Àmbit de l’afectivitat.
Existeixen cinc punts en el domini afectiu que s’ordenen des de els processos d'ordre inferiors als superiors.
Recepció: consciència, predisposició, atenció selectiva. Sense aquest nivell no pot haver-hi aprenentatge.
Resposta: acceptació, predisposició, satisfacció. L'estudiant participa activament en el procés d'aprenentatge.
Valoració: acceptació del valor, preferència pel valor, lliurament. L'estudiant assigna un valor a la informació rebuda.
Organització: conceptualització, organització sistema de valors.
Caracterització conjunt e valors: perspectiva generalitzada, caracterització.
LA FORMACIÓ TECNOLOGICA DELS MESTRES
Pensament sistèmic
Precisió conceptual, taxonomies, terminologia unificada
Programar les actuacions, seguir el procés tecnològic
Finalitat i objectius previs i no perdre’ls de vista
Avaluar segons objectius previs formulats i indicadors identificats
Avaluar segons resultats, segons valor afegit, decisions a prendre
Precisió conceptual, taxonomies, terminologia unificada
Programar les actuacions, seguir el procés tecnològic
Finalitat i objectius previs i no perdre’ls de vista
Avaluar segons objectius previs formulats i indicadors identificats
Avaluar segons resultats, segons valor afegit, decisions a prendre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada