T9 Educació qualitat, escola i mestre/a
ESCOLA, INSTITUCIÓ, ESTABLIMENT, EDIFICI: LES PERSONES FAN ESCOLA.
Quan parlem d’escola podem pensar com una institució: que seria el conducte on totes les persones puguin incorporar-se en la cultura de la nostra societat. Abans es coneixien com Centres Escolars.
Quan ens referim a la paraula edifici en concret, seria l’establiment escolar. L’escola no és l’edifici sinó el clima que aporta l’aprenentatge i la formació. Les persones fan l’escola.
Per tant quan parlem de l'escola, ho fem com a institució, perquè tots puguin incorporar-se en la nostra cultura i societat. L'educació que s'exerceix en aquest tipus d'institució ha de tenir: qualitat, equitat i excel·lència. Ha de ser una Escola amb autonomia i compte de resultats.
ESCOLA PERE VILA
L'escola Pere Vila, inaugurada l'any 1931, és un centre públic de dues línies (dos grups per nivell) d‘educació infantil i primària (3-12 anys) que està ubicat a la frontera entre dos districtes: Ciutat Vella i Eixample.
“Aprendre és, en darrera instància, un acte individual que es dóna en un context social. Aleshores, una escola ha de ser un espai que permeti que cada criatura, quecada nena i cada nen, que cada jove desenvolupi al màxim les seves capacitatsi que allò que aprèn allò que acaba sent- ho posi al servei dels altres”. Jaume Cela i Juli Palou,
ESCOLA RAMON LLULL
El grup escolar “Ramon Llull” és un dels bons exemples de la política escolar de l’Ajuntament de Barcelona el primer terç del nostre segle. La creació d’una comissió de Cultura , l’any 1916, tenia per objectiu principal la creació de noves escoles on l’educació fos catalana, popular i de qualitat. L’escola va ser projectada i inaugurada en uns moments en què se li va donar a l’escola pública de la Ciutat un impuls molt notable, i el Ramon Llull va ser un bon exemple d’aquest fet. Els seus primers directors van ser Frederic Doreste per a la secció de nens i Anna Rubiés per a la secció de nenes; aquesta última aplicà els sistemes educatius més renovadors,-fonamentalment el mètode Decroly, que ella mateixa havia estudiat a Brusel.les- basats en l’observació , experimentació i el contacte amb la natura.
Què ofereix l’escola Ramon Llull?
· Una escola plural, democràtica i no confessional.
· Una escola que promou l’educació integral dels seus alumnes.
· Una escola que afavoreix el desenvolupament de la disciplina, solidaritat, comprensió, tolerància, prudència, respecte i responsabilitat a partir de la reflexió i actuació sobre el medi més immediat, tant social com natural.
· Una escola que imparteix els nivells educatius d’Educació Infantil (P3, P4 i P5) i Primària.
· L’ensenyament es fa íntegrament en català i s’introdueix la llengua estrangera (anglès) des de P5.
· Projectes: Pla d’innovació Educativa de Biblioteca, d’Autonomia de Centres, de Reutilització de llibres de text i Pla de l’Entorn: Taller de pares i mares i aula d’estudi assistit per alumnes, i taller d’art.
· Una escola que introdueix la informàtica a Educació Infantil (P4), i tota la primària ofereix als alumnes les noves tecnologies com a eina per l’estudi i la recerca.
ESCOLA VILA OLÍMPICA
Som una escola oberta al barri, a Barcelona. Tenim una relació de col·laboració amb les famílies que porten els nens i les nenes al centre. Creiem que és bo que el món dels infants entri a l'escola a través de les famílies. És per això, que fem activitats que fomenten aquest contacte entre l'escola i la família. Ajudem els nens i les nenes en el seu creixement personal a partir d'un ambient de confiança i d'exigència que afavoreix el desenvolupament de l'autonomia personal i de l'autoestima perquè ambdues característiques són necessàries per a un desenvolupament harmònic dels infants. Procurem establir relacions de cooperació dintre de l'aula i de l'escola per estimular la interacció entre els nens i les nenes i d'aquesta manera, facilitar la seva relació social i els seus aprenentatges. Pensem que, a partir de les diferències que hi ha entre uns i altres, podem fomentar el desenvolupament de tots i cadascun dels nostres alumnes.
Afecte, comunicació i exigència.
No s’ha de perdre mai la comunicació entre docent i alumnes.
Parla de com ha canviat l’educació al llarg del temps respecte diferents punts de vista.
Esmenta la gran inversió de diners que es fa en educació i dels resultats negatius d’aquesta. Els docents es queixen de l’escasa inversió que es fa en educació mentre que els pares culpen als metres de la poca exigència educativa i dels baixos nivells educatius.
És molt important l’interés per part dels alumnes, per aquest motiu cal fomentar-lo.
Per els responsables públics, polítics i administradors, cal assolir el projecte idealista que destaca la dignitat de la nostra societat proclamant la igualtat dels ciutadans en l’accès a l’educació.
L’empresa educativa sembla destinada al col·lapse: la despesa en educació ha augmentat, el nombre d’alumnes i el temps d’ensenyament també ho han fet, però els resultats d’aprenentatge han quedat estancatsi , per tant, no justifiquen l’increment de la despesa pública.
La LEC vol globalitzar les qualitats, i per això va crear el projecte d’autonomia de centre.
La qualitat de l’educació és un peix que es mossega la cua. S’obre un front entre docents, família i responsables públics i uns als altres es van passant la pilota.
Proposa que potser l’explicació a aquest conflicte és l’escàs interès pel coneixement o per determinats camps del coneixement.
A l’educació es va aconseguir primer la quantitat, és a dir, fer escoles i que tothom sigui escolaritzat i després la qualitat de l’ensenyament.
La carta de compromis de la LEC vol que la relació familia escola es millori i intenta potenciar-la.
REVISTA ESCOLA CATALANA
Escola Catalana és una revista en català, editada per Òmnium Cultural, que vol crear debat i fer
reflexionar sobre temes educatius, socials i culturals més rellevants del nostre temps. I, amb el
propòsit de contribuir a formar opinió entre el professorat i actualitzar-ne la visió des de noves
perspectives epistemològiques, compta amb col·laboracions de professionals destacats en
cadascun dels àmbits. La revista presenta monogràfics amb voluntat interdisciplinària, articles de
reflexió i experiències didàctiques, entrevistes i tot un seguit de seccions fixes que han esdevingut
de referència. És mensual i arriba a les escoles de primària i secundària i a nombrosos subscriptors
de tot el territori lingüístic.
LES LLEIS EN L’ÀMBIT DE L’EDUCACIÓ
Selecció de lleis:
LLEI 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (de Catalunya)
La convivència, Article 30
1. L'aprenentatge de la convivència és un element fonamental del procés educatiu i així ho ha d'expressar el projecte educatiu de cada centre.
2. Tots els membres de la comunitat escolar tenen dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb llur actitud i conducta en tot moment i en tots els àmbits de l'activitat del centre.
3. Els centres han de vetllar perquè els membres de la comunitat escolar coneguin la Convenció sobre els drets dels infants.
4.Correspon a la direcció i al professorat de cada centre, en exercici de l'autoritat que tenen conferida, i sens perjudici de les competències del consell escolar en aquesta matèria, el control i l'aplicació de les normes de convivència. En aquesta funció, hi ha de participar la resta de membres de la comunitat educativa del centre. La direcció del centre ha de garantir la informació suficient i crear les condicions necessàries perquè aquesta participació es pugui fer efectiva.
5. Els centres han d'establir mesures de promoció de la convivència, i en particular mecanismes de mediació per a la
6. Resolució pacífica dels conflictes i fórmules per mitjà de les quals les famílies es comprometin a cooperar de manera efectiva en l'orientació, l'estímul i, quan calgui, l'esmena de l'actitud i la conducta dels alumnes en el centre educatiu.
Capítol VI
Educació en el lleure, Article 39
1. El sistema educatiu reconeix i incorpora el caràcter educatiu de les activitats de lleure, especialment el compromís i la transmissió de valors. Aquestes activitats es poden articular entre els centres educatius i els ens locals, les famílies i les associacions en què s'agrupen i les entitats, associacions i empreses d'educació en el lleure, en els diferents territoris.
2. El Govern, havent consultat el Consell de Governs Locals, i d'acord amb el procediment que determina l'article 162, ha de regular els requisits mínims i ha d'establir els criteris de qualitat a què s'han d'ajustar les activitats d'educació en el lleure, a fi de garantir-ne la contribució al procés educatiu.
3. Els centres públics, en el marc de llur autonomia, i d'acord amb els ens locals corresponents, poden establir acords amb associacions sense ànim de lucre per a autoritzar-los l'ús de les instal·lacions del centre més enllà de l'horari escolar.
DECRET 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius
Novena, Centres d'educació especial
1. Les estratègies didàctiques pròpies dels centres especialitzats en educació especial poden incorporar organitzacions globalitzades dels continguts curriculars d'acord amb la resposta integral que han de donar a les necessitats educatives del seu alumnat.
2. Aquests centres disposen de professorat especialista i personal d'atenció educativa especialista que actuen de manera coordinada per donar resposta educativa adequada al seu alumnat.
3. Els centres especialitzats en educació especial poden dur a terme, en els centres educatius i en les condicions que el Departament d'Educació ha de determinar, programes i serveis específics de suport a l'educació inclusiva de l'alumnat amb discapacitat en centres ordinaris. Aquestes actuacions s'han de coordinar amb els serveis educatius.
4. Els centres públics d'educació especial tenen la denominació genèrica de centres especialitzats en educació especial. La concepció que es tenia sobre l’educació especial contemplava més a les persones sordes i cegues que no pas a les persones amb d’altres discapacitats, la intenció era l’acceptació i la normalització. Es van crear els primers centres per atendre-les, però la intervenció seguia sent pobre. Cap al 1900-1950 les persones amb trastorns en el seu desenvolupament es van considerar malalts, tenien una manca important de drets i van passar a rebre un tracte assistencial. És a l’època mèdico-assistencial (1960-1970) on comença a haver-hi una conscienciació de les necessitats que presenten, tot i actuar amb un model clínic de diagnòstic. Es comencen a crear centres educatius separats dels ordinaris, però que presenten un problema, i és que tots actuen de maneres diferents, necessiten que dins el marc legislatiu es contempli l’educació especial i es reguli la seva actuació. Així, amb l’aprovació de la Llei General d’ Educació de l’any 1970 (LGE) l’educació especial queda contemplada en el sistema educatiu. Es parla de la incorporació dels nens “deficients” al sistema educatiu, però sempre referint-se a aquests com a sistema educatiu paral·lel a l’ordinari.
LLEIS DE L’ INFÀNCIA
Convenció sobre els drets de l’infant. Nacions Unides, el 20 de novembre de 1989
(España, ratificada el 30 de novembre de 1990)
Article 12
1. Els Estats membres han d’assegurar a l’infant amb capacitat de formar un judici propi
el dret a manifestar la seva opinió en tots el afers que l’afectin. Les opinions de l’infant
han de ser tingudes en compte segons la seva edat i maduresa.
2. Amb aquesta finalitat, l’infant han de tenir especialment l’oportunitat de ser escoltat en qualsevol procediment judicial o administratiu que l’afecti, bé directament, bé per mitjà d’un representant o d’una institució adequada, d’acord amb les normes de procediment de la legislació.
Article 13
1. L’infant té el dret a la llibertat d’expressió; aquest dret inclou el dret a cercar, rebre, i difondre informació i idees de tota mena, sense consideració de fronteres, sigui oralment, per escrit, o impreses en forma d’art o per qualsevol altre mitjà triat per l’infant.
2. L’exercici d’aquest dret pot estar subjecte a algunes restriccions, que seran només les que prevegi la llei i que siguin necessàries:
a) Per respecte als drets.
b) Per a la protecció de la seguretat nacional, de l’ordre públic o de la salut o la moral públiques.
LLEI 14/2010, del 27 de maig, 1010
Capítol I, Disposicions generals
1. Aquesta llei té per objecte la promoció del benestar personal i social dels infants i els adolescents i de les actuacions de prevenció, atenció, protecció i participació dirigides a aquestes persones a fi de garantir l'exercici de llurs drets, l'assumpció de llurs responsabilitats i l'assoliment de llur desenvolupament integral.
2. Aquesta llei fixa el marc en què s'han de dur a terme les activitats de participació i de promoció dels drets i del benestar dels infants i els adolescents, i les activitats per a atendre'ls i protegir-los en les situacions de risc o de desemparament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada