T-12 Pedagogia com a sistema: educació comunicativa

Renovació pedagògica, ajustar l’acció als alumnes. 

La pedagogia s’ha de veure com a sistema en totes les seves variants. Però s’ha de renovar, ha de mantenir les accions del passat però introduint innovacions.

La pedagogia no pot ser una ciència fixa i exacte ja que aquesta està constantment renovant-se i millorant segons els diferents inputs que va rebent; tot i així, la pedagogia té una base molt important, però s’hi hi van incloent petits canvis. En aquest aspecte, els docents tenen un paper molt important ja que fan el paper d’observadors dels diferents comportaments dels alumnes.

Cada mestre té el seu sistema d’ensenyament, però a poc a poc, s’ha d’anar adaptant i renovant per ajustar-se a la forma més òptima tenint en compte els alumnes que té.

Ordenació educativa, regulació administrativa. 

Societat política que estableix l’educació per a tots els ciutadans. Posa ordre i mana (funció de l’administració)

*Aportació Martí Teixidó: “L’administració mana, però mana massa”

L’administració educativa s’encarrega de reglar diferents aspectes de l’educació escolar com és fixar el currículum o les formes d’avaluació. Actualment hi ha massa regulació administrativa que no permet una flexibilització de treball dels centres.

Innovacions educatives, canvis necessaris.

No ho pot fer l’administració. Incorpora allò que està a la societat i l’ho incorpora a l’aula.

La innovació pedagògica l'han de fer els mestres. Incorporar allò de la societat a l'escola ensenyant-ho d'una altra manera, per aconseguir-ho. És una oportunitat de fora que s'ha de saber aprofitar.

Durant els últims anys hi ha hagut un allau d’innovacions en molts àmbits (comunicació, ciència, salut, etc.) i l’educació ha de treure profit de tots aquests aspectes. L’escola ha d’estar al corrent dels avenços tecnològics per anar al mateix ritme amb què evoluciona la societat i que no es quedi enrere. Per exemple, es pot fer servir el Google Earth per classes de geografia.

L'aprenentatge com a mediació cultural

L'educació és un sistema. Està en el sistema social i està aplicat a la comunicació de masses.

Els professors han de veure les series de Tv que veuen els seus alumnes per veure el que miren.  

*Aportació Martí Teixidó : “Si no ho mires no ets un bon professor.

Els mitjans entren dins de l’aula. No només  s’ha de seguir el currículum per fer una classe també s’ha de tenir en compte que pensa l’alumne, les seves aptituds, les seves capacitats, etc. El docent processa la informació del món que l’envolta i la processa i decidirà que fer amb ella, per tant, determina el seu comportament i l’alumne fa el mateix segons els seus interessos. S’ha d’observar a l’alumne i saber que l’interessa.

L’alumne segons l’actuació del professor connectarà amb ell o no (interaccions bidireccionals). L’alumne quan surti de l’escola se la de motivar per a que llegeixi llibres, que busqui coses que li interessin per ell mateix, que no s’estanqui només als mitjans de comunicació.

Els mestres han de convènçer els infants amb el coneixement i el mitjà per fer-ho és el missatge (Marshall...)

Dins d'una escola, hi ha professors, mestres i alumnes. Els professors planifiquen les classes, però, abans, s'ha de saber com és l'alumne. Treballar segons les aptituts, les capacitats i els interessos dels alumnes, és una manera molt bona d'aconseguir arribar al coneixement dels alumnes.

Tots els professors volen aconseguir l'aprenentatge de l'alumne, per això sabem que el professor ha de processar la informació del món, de l'actualitat i l'ecomonia. I aquest determina el seu comportament a l'aula.

En canvi, l'alumne, l'influeix el que veu i per això té un cert comportament. Per exemple: hi ha molts alumnes de primària que tenen el comportament del personatge Bart Simpson, de la serie The Simpson.

 

Els motors del sistema educatiu: són les persones, el mestre i els alumnes, la vida de l’escola són persones.

-         El mestre és una unitat psicofísica (cos i ment) i també social i cultural (tot això ha d’estar equilibrat, = raó-pensament, emoció-sentiments)

-         L’alumne també és una unitat psicofísica social i cultural. Menor en procés de construcció = estabilitat-desestabilitat.

L’educació emocional: voluntat d’aprendre. Avui la voluntat és la que està en minoria

Pràctica reflexiva: en equip humà professional. És la que fem els professor i la fa un conjunt de mestres

Tal com es deia en el Catecismo, les facultats específicament humanaes són: la memoria, el entendiment i la  voluntat. Però els de gran entendiment no eduquen la volutat. S'ha de tenir un punt mig entre aquestes tres coses per educar tant el raonamnet com l'emotivitat. Dos aspectes essencials per a contruir una persona amb valors. El 100% ho és tot: podem tenir 40% d'intel·ligència i enteniment, un 40% de memòria, hi ens queda un 20% de voluntat. Això pot variar depenent de l'alumne i de les seves capacitats, però aquests tres aspectes existeixen en totes les persones, encara que les proporcions canviin. Així doncs podem observar que un alumne té molta voluntat, però té poca memòria, a vegades aquest fet pot fer que tiri endavant perquè el que li resta per una banda, o guanya per l'altra.

Pràctica reflexiva: avui en dia, el mestre no és un sol, sinó un equip humà de professionals que ens podem aconsellar entre nosaltres com podem tractar amb certs alumnes.

Educació ComunicActiva

L’escola de la societat de masses telecomunicada és l’educació a l’escola activa però en una comunicació de masses, que no tenen en compte només els processos mentals sino també els mitjans de comunicació de masses.

És l’escola activa de 1889 (Abbotshome, School, UK) DE 1913 (30 punts Escola Nova de Ferriere), reflexionada, ajustada a una societat de comunicació de masses.

Freïnet va fer l’Escola Moderna del les Tècniques (1921-1966) feia servir tots els mitjans MAQUINARI  dels seu temps dissenyant el PROGRAMARI PEDAGÒGIC.

Avui tècniques d’informació i comunicació (sistemes i aparells). Continguts de comunicació de masses (transmissió, inculcació). Moda, novetat, noves tendències, consum, consumisme.

Medicació educadora

 
La percepció (denotativa), és el que et donen els mitjans, les sensacions (connotativa) són les que mouen les emocions i l'expressió ( esteriotipada) és la manera que tens tu d'entendre tot això.

Procés educador de la comunicació de masses

El processament racional i l'experiència, tot junt dur a expressar-se lliurement, és a dir, a tenir criteri, però amb coneixement.

L'adult porta elements raonables i racionals. Per això hem d'educar tant la raó com l'emoció, però ara potser més l'emoció, ja que sembla que als infants d'avui els costi expressar els seus setiments. Els mestres hem d'intentar veure les dues i mai perdre-les de vista.

Corresposabilitat educativa

L’educació dels infants, és responsabilitat de molts agents socials, com poden ser: la famlília, l'escola, i molts més... tota la tribu, tota la ciutat. Per exmple, quan tu vas pel carrer i et creues amb un infant, en aquell moment estàs sent un agent educatiu, la manera que camines, si passes en vermell o en verd un semàfor etc... en tots aquests moments estàs sent un educador dels infants de la societat en la qual vius.

A més avui en dia, hi ha un altre agent molt important en l'educació dels infants, que són els mitjans de comunicació.

Agents d’educació- comunicació-cultura

La Institució familiar, té la tasca d'interacció- exercització de l'habituació social primària que s'observar mitjançant els indicadors de seguretat afectiva que proporciona al nen.

La Institució escola té la funció d'estructuració-aprenentatge i personalització i interacció, mitjançant l'interès, l’autonomia personal i el desenvolupament personal.
Els mitjans de comunicació tenen la funció d'actualitat-difusió, socialització primària i directori cultural-motivació, mitjançant el pluralisme i l'universalisme.
Els llocs de treball i les empreses de producció, tenen la funció de habituació- instrucció, mitjançant la utilitat social.

Les instàncies de l'oci, persegueixen la tasca de satisfacció-gaudiment i desenvolupament personal, mitjançant activitats de creixement.

Publicitat-consum, te la funció d'articulació, producció/consum, mitjançant consum efectiu i autoproducció.

A més de totes aquestes també existeix una cultura del temps de lleure, molt important en la societat d'avui en dia.

LLei d'educació de Catalunya 2009

Estableix la carta de compromís educatiu, per ajudar a l'escola i a la família.
Tot i que es creu que falta un pacte amb els mitjans de comunicació, que com ja hem vist, són un gran agent educactiu. S'hauria de fer un pacte social per a la infància, ja que no s'adona que es un dels principals agents educatius de le societats modernes d'avui en dia.
Tots els ciutadans i ciutadanes hem de ser capaços i compromesos en l'educació de la infància.
Per això en Teixidó ens parla de la ciutat educadora, on hi predominen els prinicipis següents:

1- EL DRET A LA CIUTAT EDUCADORA

1.Tots els habitants d’una ciutat tindran el dret de gaudir en condicions de llibertat i d’igualtat, dels mitjans i oportunitats de formació, entreteniment i desenvolupament personal que la pròpia ciutat ofereix. El dret a la ciutat educadora es proposa com una extensió del dret fonamental de totes les persones a l’educació. La ciutat educadora renova de manera permanent el seu compromís amb la formació dels seus habitants al llarg de la vida en els aspectes més diversos. I perquè això sigui possible haurà de tenir en compte tots els grups, amb les seves necessitats particulars.
En la planificació i govern d’una ciutat es prendran les mesures adients per eliminar els obstacles de qualsevol mena, incloent-hi les barreres físiques, que impedeixin l’exercici del dret a la igualtat. En seran responsables tant l’administració municipal com d’altres administracions que incideixen a la ciutat, i hi estaran compromesos també els mateixos habitants, tant a nivell personal com a través de les diverses formes d’associació a les quals pertanyin.

2. La ciutat promourà l’educació en la diversitat per a la comprensió, la cooperació solidària internacional i la pau en el món. Una educació que combati qualsevol forma de discriminació. Afavorirà la llibertat d’expressió, la diversitat cultural i el diàleg en condicions d’igualtat. Acollirà tant les iniciatives d’avantguarda com les de cultura popular, sigui quin sigui el seu origen. Contribuirà a corregir les desigualtats que aflorin en la promoció cultural fruit de criteris exclusivament mercantils.

3. Una ciutat educadora fomentarà el diàleg entre les generacions, no únicament com a fórmula de convivència pacífica, sinó com a cerca de projectes comuns i compartits entre grups de persones d’edats diferents. Aquests projectes s’haurien d’orientar a la realització d’iniciatives i accions cíviques, el valor de les quals sigui precisament el seu caràcter intergeneracional i l’aprofitament de les respectives capacitats i valors propis de les diferents edats.

4. Les polítiques municipals de caràcter educatiu s’entendran sempre referides a un context més ampli inspirat en els principis de la justícia social, el civisme democràtic, la qualitat de vida i la promoció dels seus habitants.

5. Els ajuntaments exerciran amb eficàcia les competències que els corresponguin en matèria d’educació. Sigui quin sigui l’abast d’aquestes competències, hauran de plantejar una política educativa àmplia i de caràcter transversal i innovador i incloure totes les modalitats d’educació formal, no formal i informal i les diverses manifestacions culturals, fonts d’informació i vies de descobriment de la realitat que es produeixin a la ciutat. El paper de l’administració municipal és establir les polítiques locals que es considerin possibles i avaluar-ne l’eficàcia i, a més, obtenir els pronunciaments legislatius oportuns d’altres administracions, estatals o regionals.

6. Amb la finalitat de realitzar una actuació adient, les persones responsables de la política municipal d’una ciutat hauran de tenir informació precisa sobre la situació i les necessitats dels seus habitants. En aquest sentit duran a terme estudis que mantindran actualitzats i faran públics i establiran canals permanents oberts a individus i col•lectius que permetin formular propostes concretes i de política general. Tanmateix el municipi, en el procés de presa de decisions en qualsevol dels àmbits de la seva responsabilitat, tindrà present l’impacte educatiu i formatiu d’aquestes desicions.

A més ara podem parlar del treball en xarxa, on els mestres i educadors entre diverses escoles, d'arreu del món fan projecte com: FM Renovació pedagògica a Catalunya, xarxes d'escoles verdes (per una millor sostenibilitat), xarxes d'escoles Òmnium, xarxes d'escols Unesco, xarxa d'escoles europea, on fan que els alumnes d'escoles catalanes practiquin l'anglès amb alumnes d'escoles d'Anglaterra o Irlanda.

Llei d’Educació de Catalunya 2009, estableix la Carta de compromís educatiu.

Els mitjans de comunicació no apareixen en la carta ni a la llei (haurien de sortir) Després de 18 anys no entren a la llei.

Falta un pacte social per la infància, tots els ciutadans i ciutadanes han de ser i estar compromesos en l’educació de l’infant.

Les escoles no han de treballar soles (treball en xarxa, Ommium...)